La vergonyosa barberia

Vaig escoltar dimarts, dia dos, la retòrica del President Pere Aragonès. Les preses de pèl s’han de fer, almenys, amb intel·ligència, elegància i professionalitat, donat que ja han decidit, des de fa temps, fer honor a la falsedat en la pitjor pràctica política. Si ens han d’enganyar, ves a saber per quines ocultes raons, almenys que no provoqui vergonya pròpia i aliena. La taula de diàleg Estat-Generalitat, en la qual basa tota la seva política i la del seu partit, mostra com al dia següent dels anuncis d’acords aquests són refutats pels fets. La consellera de la Presidència, Sra. Vilagrà, podrà inscriure el seu nom al llibre Guinness com la campiona a fer el ridícul més vegades i en menys temps, simplement esperant al dia següent de les seves rodes de premsa. Dos anys i cinc mesos després de la creació de la taula de diàleg, a la qual jo anomeno la “vergonyosa barberia”, les coses segueixen pitjor. Estic d’acord que era urgent i necessària una taula de diàleg després d’evidenciar-se que el problema era, i és, de greus conseqüències per la viabilitat econòmica, social i política d’Espanya i Catalunya. Els nostres dos països van encaminats al desastre, ja que naveguem en una conjunta i atrotinada barca, plena de forats, al capritx dels vents del destí i amb massa inútils al timó, sobrecarregada, a més, per tèrbols personatges entossudits a remar a contracorrent. Els fets en aquests anys ens han demostrat que Espanya no és un país democràtic, enfonsat en la corrupció i la il·legalitat. El President Aragonès anuncia que abans del desembre haurem de veure els resultats de la taula de diàleg. Jo em donaria per molt satisfet, si en aquesta, s’acorden tres coses. Unes properes eleccions a la Generalitat on es puguin presentar lliurement tots els candidats. Perquè quedi clar, el President legítim i tots els demés que vulguin, en el totum revolutum de partits. Segona, que en funció del resultat i en la seva representativitat s’establirà una taula de diàleg per acordar les relacions entre Catalunya, Espanya i la CE que permeti la supervivència de tots plegats. Tercera, que mentre dura el diàleg, simplement es compliran les lleis de pressupostos i altres, fins ara establerts pels compromisos d’Espanya amb Catalunya. A que no? Ni una de tres.