Paranoics o no tant

Que la realitat supera la ficció és un fet. Només cal llegir les novel·les de Juli Verne i adonar-se que allò aparentment impossible ha esdevingut quotidià. De fet, les obres del genial escriptor no gaudeixen ni de lectura ni venda. Ja no descobreixen res, no provoquen l’espurna de l’imaginari i, sobretot, han perdut novetat. La ficció de qualsevol contista ha estat superada, i de molt, per les perversions perpetrades pels delinqüents de les anomenades clavegueres de l’Estat. És molt bèstia sentir en directe per televisió un ministre actuar com un delinqüent. Encara ho és més descobrir que les gravacions del ministre Fernández, només escoltades per una ínfima part de la població, només eren un aperitiu d’una atrocitat més gran. Per a aquest demòcrata convençut, la verdadera brutalitat de tot plegat és constatar primer que la impunitat dels delinqüents contra la democràcia, les persones, els ideals i els béns privats està garantida. I, segon, que la majoria de la població espanyola avala aquesta impunitat, la comparteix o el que és pitjor, l’aleteja. Ningú s’adona que quan es mata innocents a les rambles de Barcelona i Cambrils no hi ha fi superior que ho justifiqui? Ningú s’adona que quan les clavegueres beneficien unes empreses arruïnant-ne unes altres qualsevol està en mans de xantatgistes? Ningú s’adona que quan es vulnera tota legalitat per perjudicar el democràtic procés catalanista es perden totes les garanties per no patir-ho en qualsevol altre àmbit? No han fet el mateix contra els líders d’alternatives polítiques pel canvi? Ningú s’adona que estar en mans de males persones, encara que estiguin togades, uniformades o ungides, ens converteix en víctimes? Està clar que les eleccions catalanes van ser manipulades pels poders de l’Estat. Fins on no ho sabem, però està demostrat per l’evidència dels fets en seu judicial. Com podem acceptar el resultat de qualsevol elecció futura controlada pels mateixos delinqüents? Com podem acceptar asseure’ns a pactar el futur amb els tramposos que el manipulen en benefici propi per sortir-ne sempre guanyadors? Totes les enquestes donen el poder a aquells que han demostrat vulnerar-ho tot, ja que en aquests anys de transició ens han col·locat en la casella de sortida del franquisme.