La política de l'engany

El govern de l’Estat està en contradicció permanent i sacsejat per una situació que li és pròpia i aliena. Les crisis s’amunteguen com una llosa sobre una Espanya tenallada per la corrupció, el deute, la ineficiència i una organització política i administrativa pròpia del Cardenal Cisneros. Un govern perdut en si mateix veu planar una crisi darrere l’altra, desmuntant qualsevol pla predeterminat. Les crisis de valors, mediambiental, econòmica, de poder, de matèries primeres i totes les del món mundial, sacsegen, en una tempesta perfecta, una galera antiga i podrida. Els remers voluntaris, els falsos patriotes, miren per si mateixos i els que hi som per força, estem esgotats i desnodrits. Només cal veure com les rates abandonen la direcció del vaixell, amb propostes suïcides i populistes de pagar menys impostos i el que és pitjor, que els paguin els altres. Aquests som els de sempre: els rucs de càrrega. Esquerra Republicana, després d’embrutar la roba interior deixant empudegada Catalunya, com una rata més, continua amb el seu propi pla de salvació. Després de constatar que l’Estat espanyol no deixaria marxar la gallina ponedora i que fins i tot feia seva la consigna que “antes muerta que de otro” va decidir salvar els mobles. A Esquerra es van adonar que abans de matar la gallina, l’Estat estava disposat a desplomar tots els gallets que s’havien construït una bona menjadora. Llavors, varen atonyinar els valents que protestaven contra la sentència del procés, es presentaren com acusació particular amb estreta col·laboració amb els jutges que els empresonaren a ells i s’assegueren a pactar en secret amb els botxins. En públic, taula de negociació i en privat, taula de rendició amb redistribució de poders. Només cal veure la quantitat de paraules buides que fa servir el nou Montilla de la Generalitat, per prometre la lluna plena de llibertat, quan en realitat s’acontenta amb mantenir el seu corralet. Està claríssim que d’aquí a uns pocs mesos, quan l’Estat estigui en mans de la ultradreta, aquí pretenen mantenir un raconet de poder per a Esquerra, el PSOE de Catalunya i les restes de la nomenclatura comunista, que ja no sé com es diuen, després de canviar tantes vegades de nom. La resta, bocabadats, esmaperduts i espetegant les dents.