Un gran dolor

Els partits i el poble semblen dues coses ben diferents i, en canvi, no ho són. No hi ha una altra manera d’assolir les fites econòmiques, de benestar, de relació entre col·lectius, empreses i entitats cíviques.. que fer-ho mitjançant organitzacions que permetin, unint esforços coincidents i confrontant-los amb els no coincidents, avançar en la construcció de realitats que converteixin els somnis en realitats. El nostre país té un somni recurrent des de fa una colla de segles i una i altra vegada semblem destinats a ensopegar en la mateixa pedra. El somni dels catalans no és altre que ser nosaltres mateixos. Un poble que viu en pau i concòrdia amb els veïns, lluita pels seus anhels d’èxit en totes les facetes de la vida. La nostra pedra en el camí a la llibertat i el reconeixement del que som i volem ser sempre ha estat la mateixa. Alguns assenyalaran Espanya i els seus diversos pobladors, que com a mals veïns, sempre han imposat la seva llei i, quan els ha calgut, la seva força. Amb això no hi ha res a fer. Ho sabem si res els farà canviar. Ni l’educació, ni la civilitat, ni els avenços socials, ni el temps.. ni res de res els farà canviar; ni la mentalitat, ni molt menys la capacitat i necessitat de parasitar la resta del món mundial. Llegint la història, cosa poc pràctica per a la majoria, hom pot constatar que el verdader problema sempre ha estat nostre. Ara, fins i tot, els pocs que no saben llegir i els molts que no llegeixen res, tots sabem que la culpa és nostra. Ho hem patit en viu i en directe. Cada dia hi ha una notícia de repressió, d’extorsió, de xantatge, d’espoli, de vexació.. i quan dic cada dia, és cada dia i en tots els racons del nostre petit i encara bonic país. Una altra vegada, el poble, o almenys una part, es posa en marxa per intentar que els partits no es mirin el melic en les seves caïnites guerres internes i entre si. Alguns irreductibles albiren, després d’aquests anys de frustració, una nova bafarada d’aire nou. Un poble només pot ser lliure si està disposat a lluitar. Un poble no ho farà mai si no està convençut de la necessitat de fer-ho, en ares d’un ideal de realitats millor. I un poble no ho aconseguirà mai, contra un enemic major, si no hi ha lideratge, unió i convicció de victòria. De moment, molt dolor.