De grat o per força?

Tot i que ens mirem les coses amb santa impotència i resignació, és evident la preocupació creixent per l’enfrontament d’Ucraïna. Aquesta guerra es produeix en uns moments d’inestabilitat pels conflictes d’altres èpoques i la necessitat de competir per les matèries primeres. Tots les volem primer que ningú i són escasses i mal repartides. Els costos per la vida en aquesta insensata lluita pel que és escàs i lluny del nostre immediat abast està posant en escac i mat la nostra societat. El que no tenim ho hem de comprar a preus inassequibles o arrabassar-ho als més febles. Els preus inassequibles no els podrem pagar i, per prendre a algú el que és seu, cal lluitar contra els legítims propietaris i també contra tots els altres que, amb força, també volen el mateix. La guerra per l’aigua i els aliments, en un canvi climàtic ja imparable, produeix, més enllà d’una misèria endèmica per a milions de persones, la vergonyosa conseqüència de morir de fam. Totes les altres guerres i conflictes, tot i que importants, es converteixen en insignificants davant la magnitud dels assenyalats. Ens queda la dolorosa i onerosa reconversió que requereix generós lideratge dels més savis. La reconversió era necessària per abans-d’ahir. On són els savis? Explicat així, sembla catastròfic i, en canvi, és simple realisme. ¿Seran capaços de donar una sortida honrosa als russos i ucraïnesos o bé seguiran atiant l’enfrontament fins que un o l’altre quedi derrotat? Es pot acorralar un os enrocat darrere la seva força nuclear? Deixarem impunement que milers de mares, d’ambdós bàndols, vegin morir els seus fills? ¿Seguirem sembrant odi i venjança en favor dels venedors d’armes o bé des d’Europa els més interessats en la solució proposarem el que hauríem d’haver fet en temps de Gorbatxov? Està clar que la defensa europea no ho serà mai sense la Federació Russa. Tampoc no serà mai Europa sense la seva meitat. Hom sap que només hi ha una manera de fer-ho i és democratitzant i consolidant de veritat una unitat monetària i econòmica europea. Ho voldran els jerarques russos i europeus que avui són amos de vides i hisendes? Ho voldran els nord-americans que ens usen en el seu joc de trons? Només ho podem canviar els peons. Podrem?.