Els pobres rics

Un treballador d’una empresa es mira entristit el propietari d’aquesta. El Sr. Joan no era amo ni senyor, sinó l’amic i pilar dels començaments difícils.

Unes portes més enllà, un nebot d’en Joan se’l mira trist i rabiós alhora. Tots dos i, uns quants milers de treballadors més que estimaven al Sr. Joan, ara sí, l’amo, saben que ha domiciliat els seus “papers” al forat negre de Madrid.

Tots són conscients que les propietats, el negoci i els que el fan possible, les persones que han estat, són i seran els seus veïns, restaran en aquest petit país nostre. El Sr. Joan s’excusa dient que està tip de pagar tants impostos.

Els més assenyats li raonen que ja voldrien ells pagar molt més, ja que el que es paga sempre és un tant per cent del benefici total. En un país civilitzat, almenys en teoria, tothom hauria de voler pagar fortunes en impostos, perquè com més es paga més es té i de més seguretat i benestar es frueix. L’amo sap que a Madrid no pagarà res de patrimoni.

Pagarà uns punts menys de renda i els seus hereus tindran exempcions milionàries. En la seva prepotència de qui tot ho té no s’adona que l’estalvi en els impostos per a tots no el fa més poderós, sinó més sobrer. Ara, els milers de catalans damnificats per aquesta decisió entenen per què Madrid, que no produeix ni exporta quasi res, és la comunitat que apareix en el top de les que més impostos recapten.

Un tant per cent petit o molt petit, de quasi totes les grans fortunes i empreses grans d’Espanya, és moltíssim. En canvi, un percentatge molt alt de zero és zero. Comunitats com Andalusia, que exigeix i reclama molta solidaritat de la resta, perdó, de Catalunya, copia el sistema de paradís fiscal de Madrid.

Ho fan cada dia més comunitats aixecant la veu al reclamar el manteniment d’un sistema que els permet rebre el necessari i domiciliar al seu territori, cada vegada més empreses que parasiten de Catalunya, València i Balears. Aquesta situació està avalada pel Govern de l’Estat, que reparteix els ajuts i les facilitats. Algunes empreses volien instal·lar-se a Barcelona, però qui reparteix la subvenció milionària de la CE va exigir que la instal·lació fos a Cartagena.

El més trist és el lamentable silenci del govern titella de la Generalitat.