No saben què fer (i 2)

No puc entendre que un home assassini fredament la seva dona d’ara o d’abans. Com és possible? M’ho pregunto una i altra vegada. Què passa amb els fills que es queden sense una mare que necessiten? Què passa amb els fills que descobreixen que l’assassí de la seva mare és el seu pare? Què passa amb els pares de l’assassí? I els pares de la filla assassinada? Què els poden dir als nets orfes de mare i ja per molts anys sense pare? Què pot dir un pare als fills als quals ha destrossat la vida? En cada dona morta hi ha una gran quantitat de víctimes més. De fet, tota la societat està ferida de mort. Si reflexionem, veurem que es poden fer moltes coses. Cal ser exigents amb els responsables que tenen l’obligació de solucionar el problema. Més exigents encara amb aquells que han promès una solució, elecció darrera l’altra. No en tinc prou de veure’ls darrere una pancarta o manifestació. En Dumas deia que per a tota classe de mals hi ha dos remeis: el temps i el silenci. De temps no en tenim. D’aquí a unes setmanes hi haurà més dones assassinades. No podem tampoc restar en silenci, ja que aquest només ens farà més culpables. Aquest article i el de la setmana passada, que podrien estar escrits avui, ho varen ser l’any 2006, tot just començar la meva col·laboració en aquest diari. En un tercer article vaig criticar la ineficàcia de la Llei integral contra la violència de gènere. Era un escàndol les 500 dones assassinades des del 1999, però era irrespirable veure com un any després d’aquella Llei, augmentaven les morts i es demostrava la ineficàcia del sistema. Aquell any ens anunciaren un nou pla amb una dotació pressupostària de 48 milions. Nous jutjats especials i 42 fiscals amb dedicació exclusiva a aquest tema. Centenars de milers de persones han estat fitxades per maltractament, els jutjats s’han vist col·lapsats i 93.000 ordres de protecció del 2006 mostraven que les 2/3 parts de les dones assassinades en aquell any o no tenien protecció o no es complia per diverses raons. Què ha passat en aquests 16 anys? Que les dones segueixen sent assassinades. Amb la mateixa crueltat, el mateix salvatgisme i sento dir que amb la mateixa eficàcia. I ara diuen que no saben què fer i que no hi ha fórmules miraculoses.