Xantatge permanent

El xantatge és un greu delicte. El xantatge és sempre l’amenaça que aprofita la por de la víctima per aconseguir doblegar-ne la voluntat, fins a la servitud total. És així perquè quan es cedeix a la pressió i la por, el xantatge i la por es mantenen per sempre.

El xantatge es produeix per part de delinqüents, siguin elegants personatges del govern, de la judicatura, de les forces de la seguretat de l’Estat o de la multitud d’institucions que exerceixen el poder. De poders n’hi ha de moltes classes, però, sempre i a tots els nivells, se simplifiquen entre anar a peu o a cavall. Durant anys i panys, he patit la pressió de l’amenaça i l’he vist patir a multitud de persones que intenten canviar les coses, millorant-les.

He vist com en Josep Pàmies rebia i patia tota classe d’amenaces i agressions, simplement per mostrar la seva opinió sobre el corrupte sistema de salut. Les he vist patir a en Joan Vázquez, simplement per mostrar-nos els perills de no salvaguardar la natura. Les he vist patir a en Pep Riera, simplement per defensar fins l’extenuació i el compromís de coherència personal, una pagesia necessària i imprescindible.

La llista seria interminable i encara que aquesta realitat és frustrant, encoratja constatar que hi ha persones irreductibles amb el seu compromís amb la societat i amb si mateixos. Persones que no cedeixen al xantatge de les institucions i que amb tanta valentia i desgraciadament amb tant dolor, s’enfronten als delinqüents de sempre. El temps els ha donat la raó amb la multitud de seguidors de les teràpies alternatives i complementàries, les terribles conseqüències del canvi climàtic i també la necessitat de replantejar-nos, d’una vegada per totes, la manera de produir l’indispensable aliment.

Ara no hi ha aigua, ens diuen aquells que tenien l’obligació d’administrar aquest bé públic, escàs i necessari. Sabien que això passaria i sabien com solucionar-ho. Ho tenen per escrit en diferents estudis encarregats per les institucions i que han costat milions.

Ara, ens proposen una taula d’experts per estudiar, una altra vegada, com solucionar-ho, en una pèrdua de temps que és presa de pèl. La por i el xantatge no ens ha de tenallar la llibertat tan necessària com imprescindible.