Estupidesa en estat pur

Les matèries primeres tenen un valor estratègicament proporcional al preu que els consumidors pagarem per obtenir-les. Ara, en temps d’eleccions, els ciutadans tenim la possibilitat de menysprear la matèria primera més abundant: l’estupidesa humana. A més de ser abundant per trobar-la per tot arreu, és provadament perjudicial per les experiències viscudes en el passat recent i, perquè, en teoria, a un estúpid no li deixaríem administrar els nostres minsos ingressos.

L’interès per fer-se càrrec dels recursos públics és evident per la multitud d’ofertes electorals. En aquestes podem escoltar les edulcorades autocomplaences d’aquells que, mirant-se al mirall, només veuen la seva figura de falsos salvadors de la pàtria. Pagats de si mateixos, no veuran les múltiples imatges que els retornarà un mirall trencat en mil bocins per les moltes falsedats que la seva gestió ha infringit als confiats convilatans.

Constatarem els cants de sirena d’aquells que diuen sumar des de la resta continuada, o pitjor encara, des de la divisió més descarada. Constatarem la presència de llistes electorals en municipis on els seus candidats no tenen cap possibilitat d’obtenir presència en el govern de la ciutat i, per tant, d’aportar ni una sola solució als problemes de futur dels vilatans. Hom es pregunta el perquè d’un comportament tan estúpid, tan suïcida i tan insolidari amb la ciutadania i els companys de viatge.

Rascant en la immundícia de l’interès partidista, descobrirem que el sistema electoral permet llançar, poble a poble, el vot d’uns milers de confiats ciutadans per l’únic beneficiari que pretén arrodonir la seva vanitat i omplir-se la butxaca, en un càrrec a la Diputació provincial, que, per cert, han oblidat suprimir. Em sento insultat quan algú, admirat i cregut en el passat, obre la boca per endossar-me una fal·làcia descomunal al considerar-me el més carallot dels destinataris. És així quan l’Oriol Junqueras diu que els hem de votar a ells per evitar la pulsió de “sociovergència” d’altres formacions.

Segurament li dol no poder haver fet el mateix a la Diputació de Barcelona que a la Generalitat. En fi. És normal que no vegin la seva pròpia estupidesa al considerar-nos a la resta de mortals els seus carallots útils.