Fal·làcies

Sembla que Junts té la clau de la governabilitat d’Espanya. El que sembla evident no sempre és tota la veritat i sovint no ho és, ni tan sols en la seva meitat. La possibilitat que el PSOE faci govern depèn de totes les variables possibles, que són moltes. De fet, massa. En primer lloc, la guerra interna, que inaparent i larvada per l’interès que sustenta el poder, perdurarà mentre aquest duri. El nucli dur al voltant del “superviviente” de tantes mitges victòries, sap que en els territoris d’Espanya ha deixat un mar de ferits, que tot i que estan més morts que vius, encara rumien la seva frustració i venjança. La majoria de la seva militància no es reconeix en els principis del socialisme, sinó en la cola de pa sucat amb oli que ja els ha fet desaparèixer a mig Europa. Per altra part, els 15 partits de Sumar estan agrupats, en la foscor d’esquerres d’opereta, al voltant d’una persona tan inconsistent com la flama d’una espelma. Això, tan poc autogestionari i per tant, tan poc d’esquerres, és el que uneix aigua i oli d’aquells que per mantenir compatibilitat electoral han de canviar de nom en cada elecció. Els diputats d’ERC i els demòcrata-cristians del País Basc es troben en el dilema de seguir perdent bous i esquelles, en la tempesta del que diuen i per contra, el que fan. Entre altres, també hi és Bildu, que amb el cinisme militar de la seva estructura d’assassins tàcticament reformats, espera la seva oportunitat. En un país tan poc acostumat a la negociació i al pacte, no cal oblidar els nuclis del verdader poder, disposats a dinamitar qualsevol entesa que faci d’Espanya un país civilitzat, amb els legítims interessos respectats i federats. S’ha provat tantes vegades! La darrera, d’en Pasqual Maragall. Recorden com la varen dinamitar de fora i de dins? L’únic pacte possible és treure’s la màscara i unir els que són iguals. Però això implica sacrificis en ares de la seva Pàtria. Ara diuen a Junts que han de fer el miracle, amb l’única intencionalitat que fracassin. Al Museu MARCO de Vigo s’exposen uns quants originals de les caricatures d’en Castelao. En una tinta sobre paper de 1920 i propietat d’ABANCA, posa en boca de dues persones: “Hay que defender a España. Mellor sería que España nos defendese a nós”.