Tot segueix igual (II)

En les darreres eleccions municipals molts alcaldes no es varen adonar de la patacada fins a l’endemà. En canvi, en les eleccions generals, fins i tot el menys cornut sabia que pagaria el beure. Per altra part, els socialistes encara ara no es poden creure el resultat. Mentre el PSOE a Espanya perdia governs municipals, supramunicipals, autonòmics i fins i tot la majoria del Congrés i del Senat, a Catalunya, amb el peu canviat, regalàvem la victòria als socialistes.

Sense cap compromís d’arreglar res respecte al maltractament econòmic, social i cultural del poble de Catalunya, el PSOE ha rebut un suport històric que apuntala, encara que sigui per uns mesos, el govern d’Espanya. El missatge als espanyols és molt clar: als catalans ens encanta el tracte sadomasoquista. No és la primera vegada. Sempre hem governat a Catalunya amb governs de signe contrari al d’Espanya.

Potser caldria exceptuar formalment els anys de govern tripartit, amb dos presidents socialistes tan diferents com la nit i el dia. Montilla incomplia les promeses del president Pasqual Maragall, fins al punt de foragitar del govern i del PSC la majoria dels grans actius d’un partit, que va canviar els Maragall, Tura, Geli, Nadal i un llarguíssim etcètera pels Iceta, Illa i Collboni del moment. El PSOE, amb l’Alfonso Guerra al capdavant d’una manada d’eixelebrats pseudosocialistes, es va encarregar de demostrar als catalans que en la tècnica d’aconseguir l’efecte sense que es noti la mesura són mestres consumats. Aquests preferien i prefereixen Vox i PP abans que posar fil a l’agulla i recosir una Espanya amb diverses realitats i nacions.

El president Puigdemont, en una roda de premsa memorable, ens ho ha recordat urbi et orbi. Des de l’exili, un president legítim ha de posar les petites veles de què disposa, contra el vent d’Europa i Espanya, per donar futur als catalans. Bocabadats, hem de constatar a casa nostra que el Sr. Aragonès, amb la minoria més minoritària possible, intenta tot i les seves edulcorades proclames republicanes reeditar el tripartit.

Tot i la pèrdua de suport electoral arreu del territori, el seu partit, per l’art del pacte incoherent, d’uns i altres, està en quasi tots els governs, sobrenedant en aigües pútrides.