Tot segueix igual (III)

Em va desagradar la intervenció del Sr. Rufián en el debat d’investidura. Després de la batzacada electoral, que li recordà cruelment el candidat, segueixen insistint a ampliar la base amb la brillant estratègia de perdre bous i esquelles. Ni en un debat d’Estat, en confrontació amb el PP i Vox, han estat capaços de mostrar la intel·ligència política de la unitat, encara que sigui en les formes de l’elegància parlamentària.

Si algun dia volen guanyar un referèndum, necessiten a aquells que cada matí, en aixecar-se del llit, maltracten en tots els sentits polítics i personals. D’altra part, la maniquea referència a la dreta o l’esquerra és tan antiquada com estèril. No conec ni un sol dirigent d’ERC que visqui pitjor que qualsevol dels que conec de Junts. Si ser d’esquerres és anar en mala companyia amb els hereus d’ETA i enyorar Podemos, cal que en aquest partit s’ho facin mirar.

Des de la vella militància marxista, leninista i alguns dies amb aportacions del Mao Tse-tung, l’edat ens demostra que no puc mostrar, a cap ciutadà del país, un model de govern que apliqui aquestes màximes ideològiques, sense que els seus ciutadans visquin en la misèria social, intel·lectual i econòmica més absoluta. D’altra banda, el capitalisme salvatge, l’imperialisme sobre els països en desenvolupament i les aberrants pràctiques de persecució contra la diferència són aplicades amb mestratge i determinació, tant pels de sempre com per aquells que en nom del poble esclavitzen països sencers. No vivim en un moment que permeti la centralitat, ja que les necessitats bàsiques obliguen a posicionar-se. Desgraciadament com en el passat, hi ha qui dedica molts diners i esforços a captar els desesperats del món a les files del feixisme de sempre.

Això sí, amb la màscara de la modernitat del segle XXI. Hem de ser capaços de mantenir la radicalitat en allò que importa i sovint l’experiència d’aquests anys ens ensenya que hi ha radicalitats necessàries en la bona gestió i les prestacions socials als ciutadans. No és solució regalar diners, sinó assegurar la possibilitat de guanyar-los. No és solució la despesa militar, sinó la causa dels grans mals.

Aquestes radicalitats, entre moltes altres, no són d’esquerres ni de dretes, són de sentit comú.