Els tres tombs

El president Puigdemont ha iniciat el camí del pacte. En una magistral roda de premsa va explicar les relacions de Catalunya i Espanya en la realitat descarnada del passat, el present i l’esperança del futur. Cal mirar pel retrovisor per no oblidar les ensenyances a batzacades. Cal tenir en compte el present per la convulsa realitat en el món sencer. I no podem renunciar a les aspiracions de la majoria del poble de Catalunya. Des d’aquell dia, els que fa mesos que trenquen ponts amb els ciutadans que ens vàrem creure l’1-O es varen esforçar a mostrar la seva pitjor cara. Des de tots els mitjans possibles, pregunten en veu tan alta i barroera: I ara qui són els botiflers? Una pregunta com aquesta que no suma i no aporta res ens demostra que en la política catalana hi ha molta quincalla que respon perfectament a la dita de “quan natura non da, Salamanca non presta”. Si ens fixem en la pregunta i en altres afirmacions sobre els enganys del president Sánchez a ERC, ens adonarem que en cap cas afirmen que no han estat botiflers, ni mals negociadors, ni passerells estafats..., el que pretenen és afegir el president Puigdemont al sopar dels carallots. Només cal escoltar i llegir les televisions i diaris afins a la gloriosa Espanya per saber qui està en el focus de totes les diatribes polítiques. Qui és la bèstia negra en els brams dels manifestants de la ultradreta? En qui i en què personalitzen els atacs sobre la negociació política de Catalunya i Espanya, tant el Sr. Feijóo com tots els seus portaveus? Jo no pertanyo a cap partit ni plataforma política, però la simple observació dels fets i els resultats electorals em mostra que, com jo, hi ha centenars de milers de persones que hem deixat de confiar en ERC. Des d’aquesta finestra de llibertat, expresso l’enuig i la frustració, no contra els militants de l’històric partit del meu avi, sinó contra una direcció i una claca ben pagada que ho faria molt bé si no les veiéssim en viu i en directe. Diuen que la cabra ha saltat, salta i saltarà desbocada. Doncs res, a fer els tres tombs amb el porquet de Sant Antoni presidint la plaça. A la tercera ho aconseguiran del tot. I al bell mig de la plaça continuïn afirmant que els que estem equivocats som els votants.