Cal aturar-los

La seguretat jurídica és un bé molt preuat. De fet, és condito sine qua non per tots aquells que vulguin gaudir d’un just arbitratge en el conflicte. En definitiva, que la corrupció de les administracions o els poderosos no els imposaran la llei de l’embut. Hi ha països en els quals un empresari, amb dos dits de front, no hi esmerçarà el seu temps, interessos i inversions, perquè els delinqüents el cruixiran amb arbitrarietats i robatoris de tot tipus. De fet, érem molts els que amb la transició ens vàrem creure que Espanya canviaria el seu rol de dictadura feixista per una democràcia constitucional. Vaja, que gaudiríem de seguretat jurídica. Un dels empresaris més importants d’Espanya ha traslladat la seva empresa a Holanda, al·legant que aquí no disposava de seguretat jurídica. No tinc cap dubte que la seva “inseguretat” és molt diferent de la resta dels mortals. Deia Montesquiu que no hi ha pitjor tirania que la que s’exerceix a l’ombra de les lleis i sota la calor de la justícia. Avui a Espanya qualsevol persona, sigui quina sigui la seva ideologia política, condició social, creença, activitat empresarial o associativa, sap que la llei i la justícia no tenen res a veure. Per tant, en algun moment o altre patiran el pes de la llei, convertida en un fastigós xiclet que s’estira o s’escurça a conveniència, per un sistema judicial car, polititzat, lent, ineficient, injust.. i subjecte, per tant, a tota corrupció possible a l’esguard de la impunitat. Tots els feixistes del país saben l’arbitrarietat en la persecució del president Puigdemont. Saben la manipulació de la prova per part dels que haurien d’ésser els seus garants. Saben que el que han perdut a les urnes ho poden canviar als jutjats, les casernes i els despatxos. Saben que la injustícia dels tribunals és una forma molt convenient per l’abjecte colpisme de sempre. Saben això i molt més, però també saben que estan exposats a la injustícia dels contraris. Ho saben les persones amb ideologia i ho saben els empresaris i treballadors sense adscripció política. Tothom sap que a Espanya hi ha lleis per a totes les activitats, però la seva aplicació depèn.. i de què depèn? Pels catalans no hi ha dubte, sempre ens toca rebre.