La terra perduda (1)

El món roda a velocitat constant, mentre els humans ens apressem en el vertigen d’avançar en els miratges del progrés mal entès. Les societats, els col·lectius, les institucions, les empreses i les persones que segueixen el ritme tot just es mantenen. Les poques que van al davant progressen. La majoria es queda enrere. L’entorn en la globalització és canviant i la sobresaturació d’estímuls, la informació interessada, la publicitat intensiva i l’avarícia comercial converteixen el progrés alimentari en un miratge. El que sembla evident no és tota la veritat i sovint ni tan sols la seva meitat. En aquest voraginós córrer, els pagesos pateixen i paguen els canvis amb la seva ruïna i la de tots. La terra és cobejada per altres interessos i activitats. La terra ja no és per al qui la treballa, sinó per al que la fa treballar amb assalariats mal pagats. Hem recuperat fins i tot aquelles penoses imatges de veure en una plaça com un miserable tria els homes i les dones que treballaran al camp per un sou de misèria. Avui, ai las, la terra no és una manera de viure, sinó una sobreexplotació en benefici d’uns pocs i en perjudici dels verdaders pagesos i consumidors. Molts han caigut a la trampa amb la col·laboració inestimable de les administracions de tots els colors. El menyspreu que mostren els governs d’aquí i allà envers els protagonistes de la producció agrícola i ramadera només es pot entendre per la ignorància, incompetència, estultícia, corrupció i mala fe dels que tenen a les mans el futur de tots. Quan vaig entrar a formar part de la Unió de Pagesos, érem el 8% de la població activa i avui han aconseguit reduir-lo per sota de l’1%. El més terrible és que quan analitzes aquest minse percentatge, t’adones que una bona part està formada per envellides cases de pagès sense continuïtat. Una altra, per empreses que inverteixen en la terra en un model de producció agrícola, industrial i financer que res té a veure amb la sobirania, qualitat i seguretat alimentària. El govern de la Generalitat ha tingut la barra de dir en boca del conseller de Canvi Climàtic que aquí no podem fer res, ja que tot ens ve imposat des de Brussel·les. Una conselleria a què fins el nom li han canviat menyspreant història i sentit comú.