La terra perduda (2)

Hom sap que els pagesos es queixen amb raó. També sabem que la nostra exorbitant despesa no beneficia els pagesos. Els ciutadans paguem la nostra i la seva ruïna. Els pagesos són grans consumidors, ja que per produir han de consumir. Com més se’ls obliga a produir, per quadrar el seu compte de resultats, més se’ls obliga a consumir. Els que venen als pagesos, que són molts i variats, ho fan des de la posició dominant. Els pagesos, per competir amb unes regles de tres, que els són estranyes i basades en la llei de l’embut, s’han d’endeutar. El deute del sector agrari espanyol ha crescut en els darrers anys més d’un 8%, situant-se en xifres de morositat i fallida assegurada. La majoria deuen molt més del que tenen. Tot això es fa en la pretesa política de modernització, per produir més i pitjor, almenys pel que fa a la racionalitat de la qualitat, sostenibilitat i rendibilitat del productor. El tractor o la granja cada vegada més gran, només engreixa els venedors, convertint el pagès en un treballador barat del banc. Les lleis amb les seves subvencions a la modernització obliguen la compra de béns de consum que, en aparença, ens posen en el segle XXI, però que en realitat ens retornen al temps de l’esclavatge. Un sistema de grans superfícies d’alimentació, unes a 100 metres de les altres, competint en preu i color, per fer-se els amos de la primera necessitat, a costa de productors i consumidors. Els pagesos que protesten i els que estan a casa em trenquen el cor. Els uns contra tots no tindrà èxit. Pocs i dividits amb una resistència condicionada per la collita té poc recorregut. Tenen raó, tota, però durant els darrers anys els interessos d’uns i altres per la supervivència s’han allunyat. Els han allunyat. Qui pot confiar en els sindicats per acabar amb la burocràcia quan són els seus agents ben pagats al territori? Qui pot confiar en la reivindicació d’aquells que per mantenir-se demanen que tanqui la granja del veí? Un envelliment terrorífic en moltes comarques amenaça amb una Catalunya majoritàriament despoblada on, ara per ara, els pagesos i només ells n’asseguren la vida, el paisatge i l’economia. No són els pagesos els qui ho poden arreglar, sinó tots plegats per fer els canvis que assegurin el futur.