La terra promesa (5)

Era una gran oportunitat. Era l’oportunitat. El Govern i els diputats escoltarien en persona i en directe els representants dels pagesos i ramaders. No hi eren tots, però hi eren els que de forma valenta, per damunt de les martingales del poder, han estat capaços de dir prou. Només començar vaig adonar-me que el Govern no té cap intenció de rectificar. Un format que donava només uns minuts a persones que tenien molt a dir. La Sra. Puigcorbé volia exposar les greuges del país de la pols i les lleganyes. Sap com ningú el que passa, perquè treballa, viu i pateix en primera persona el menyspreu i la ineficiència d’una política que no tan sols arruïna els pagesos, sinó el país sencer. Mentre la Sra. Puigcorbé intentava parlar, el format escollit per la mesa del Parlament la silenciava. Quina indignitat! Els que hi eren per explicar les necessitats i les solucions varen passar com un sospir. Per contra, i en contra, un president de la Generalitat i un conseller, que no d’Agricultura, s’eternitzaven en l’autocomplaença durant més de dues hores, convertint la cerimònia en una comèdia bufa. Els que tenen mobilitzat en contra fins i tot al sector de la mel proclamaven la culpa dels altres i l’excel·lència del mal govern. Els pagesos són molt més que productors d’aliments i el primer sector de l’economia de ca nostra. Són els guardians i mantenidors del medi natural, del paisatge, dels boscos, dels rius, de l’aire que respirem.. i fins i tot de la gran majoria dels veïns que viuen en una Catalunya allunyada dels serveis bàsics. Els pagesos ens varen demostrar en pandèmia que eren el nostre rebost. Tot i això, la majoria dels ciutadans no comparteix aquesta evidència. Estan segurs que no els faltarà el plat a taula. Saben, però, que paguen preus aberrants per uns aliments que no sempre tenen ni el pes, ni la qualitat, ni la seguretat que anuncien. Saben que no enriqueixen els que els han suat, sinó els que els han prostituït. El Parlament segurament no pot arreglar en una sessió el que ha estat espatllat durant anys, però podia haver sembrat amb respecte i estima la dignitat que els pagesos i ramaders reclamen. Ni això varen saber fer. En les properes eleccions serà el moment de no oblidar i fer la millor de les tractorades.