Rellegint Orwell (1)

En el Palau del Poble, milers de representants del partit comunista xinès elegeixen el comitè central. Tots aplaudeixen alhora i a l’uníson sense cap discrepància. La imatge es repeteix al país veí, amb la diferència que vesteixen uniforme militar i aplaudeixen ridículament un titella de nominació hereditària. El poder del poble i pel poble no es veu per enlloc. Les imatges de Rússia ens mostren un criminal, al front d’un país, convertit en societat anònima al servei d’un grapat de sàtrapes. En tots els continents la llista aberrant és interminable. Per contra, als Estats Units d’Amèrica amb llum i taquígrafs, estan en procés d’elecció del seu President. Tots podem veure en directe que la tria serà entre un delinqüent condemnat i confés i un president senil. En la tardor de la meva vida, em pregunto, una i altra vegada, com és possible que els éssers humans no siguem capaços de corregir els errors del passat. Ho hauríem de fer per l’experiència de tantes desgràcies viscudes. Desgràcies tan traumàtiques que haurien d’avergonyir, fins i tot, els més abjectes personatges de la nostra raça. Avui les imatges de la guerra, la injustícia, la fam, l’esclavatge, la malaltia i la misèria estan al nostre abast en viu i en directe. La lectura acompanya la meva vida, no tan sols com a plaer inacabable en l’imaginari, sinó com una font d’informació que sacseja la consciència, possibilita la reflexió i consolida el coneixement. Orwell és una lectura essencial que amb l’experiència d’una vida polifacètica transmet de forma genial el coneixement de les xacres humanes. Mostrant-les, marca el camí per evitar-les i corregir-les. Un visionari del futur que explica de forma planera la tempesta que vindrà. Molts anys després de la seva mort segueix vigent allò de: “En temps d’engany universal, dir la veritat és un acte revolucionari.” El procés de confiscació dels ideals democràtics per part de personatges sense escrúpols, convertits en sanguinaris dictadors, es repeteix en els nostres dies, amb aberrant indiferència d’una ciutadania al·literada en el seu conformisme malaltís. Orwell va conèixer les dictadures, les va patir, les va combatre, les va entendre.. i sobretot les va saber explicar.