El president perseguit

Llegia en aquest diari els magnífics escrits titulats, El moderat del PP, d’en Joan Ramon Zaballos, i Ofertes electorals, d’en Josep Borrell. Sense voler o sí, em ve a la memòria un altre dels seus articles El que importa. En aquests moments votar el que sí que importa hauria de ser estratègia de supervivència. L’article d’en Joan Ramon ens mostra una realitat que no tan sols implica casa nostra sinó la de tots. Europa sencera està escrivint l’argumentari per justificar els desastres del temps de les ombres, per tornar-hi, com si res hagués passat. A ningú se li escapa que la dreta espanyola i els seus molts mecanismes de poder estan perpetrant, dia darrere dia, les accions necessàries perquè ni el resultat de les urnes, ni la llei escrita, ni el poder del poble, ni les necessitats de les majories, ni tan sols el bon joc d’un equip de futbol.. serveixin per a res. Com en una moviola ens repeteixen la màxima i la consigna que va justificar la rebel·lió militar espanyola o la victòria electoral d’aquell assassí anomenat Adolf Hitler. En els articles d’en Josep, la seva fina cortesia ens mostra una àmplia oferta electoral i la realitat de fer-ho en funció del cervell i massa sovint de les altres vísceres. Aquesta setmana es parlarà, i molt, del descans mental i parèntesi polític d’en Pedro Sánchez, pels atacs de la ultradreta a la seva dona. Hauria d’aprendre del nostre president electe i legítim Carles Puigdemont. Desposseït per propis i estranys del que el poble li atorgà. Perseguit per demòcrata i catalanista. Empresonat a Alemanya. Exiliat a Waterloo. Espoliat patrimonialment. Vilipendiat pels mitjans espanyols amb adjectius que no repetiré, perquè són vergonya per una premsa en democràcia. I de la família? De la pròpia i l’escollida? La persecució a tothom que li ha donat suport o aixopluc com si en l’era mitjana ens trobéssim. Els atacs a la seva esposa són propis dels més depravats delinqüents de la humanitat. En Pedro Sánchez descobreix que les clavegueres de l’Estat li van punxar el telèfon. Descobreix que la justícia espanyola, a més de lenta, ineficient, cara, partidista i corrupta, ha decidit posar-lo al sac dels dolents. No és novetat pels catalans. O lluitem o ens esclafaran. De moment votarem.