Necessitat immediata
No m’ha sorprès el resultat de les eleccions al Parlament. Tampoc em sorprendrà el de les europees. Segur que hi haurà una altra bufetada per als demòcrates. Una bufetada a la dignitat i a la butxaca. Milers s’abstindran de participar en l’esdeveniment del seu futur. Estan tan convençuts que no hi ha res a fer que no es molestaran a exercir el dret i la força que els dona una papereta. Veurem la nostra dignitat trepitjada per les botes de la intolerància, que retorna inexorablement, tot i les lliçons del passat no gaire llunyà. En aquesta Europa dividida i afeblida, els drets conquerits corren perill. Els diners necessaris per a la societat del benestar seran destinats a la matança entre iguals i veïns. Els esforços i el temps per construir aquella Europa, que havia après la lliçó de l’hecatombe de la II Guerra Mundial, han estat pervertits i frenats pel càncer de sempre. Mentre els demòcrates demostren amb la seva divisió i ineficiència que no són capaços de solucionar els problemes dels molts necessitats i, ni tan sols, dels pocs rics, una multitud de voluntaris per a les solucions fàcils es fan amos i senyors del món de les cavernes. Ho fan amb paraules, sí, però ho fan amb les paraules que mostren els problemes reals sense complexos. Després vindran els fets i deixaran esmaperduts tots els crèduls babaus que els regalaren les claus de casa seva o els deixaren fer. Jo no soc endeví, només em cal saber llegir la història. I davant aquesta evidència podem veure el paral·lelisme i la diferència entre la Sra. Orriols i els Sr. Junqueras. Una és tota una dona en ascens i l’altre és un pobre home en patètica derrota. Els dos ens mostren la seva autosuficiència a solucionar-nos la vida. Sorruda l’una, foteta ell. Ella, contundent, ens mostra el ridícul en la gestió de la cosa pública i els silencis culpables sobre problemes que hi són i, obviant-los, no desapareixeran. Ell es mostra disposat a continuar liderant derrotes i derrotats, amb l’agreujant de carregar-se una bona part del catalanisme polític del petit i bonic país. Els dos em provoquen la nàusea, perquè darrere les paraules només hi ha la retòrica de la malevolència. Sense llibertat no hi ha capacitat d’administrar el nostre potencial econòmic, polític i social.
