El cost del crèdit (3)

DesprÉs de més de 40 anys d’espera, els ciutadans espanyols vàrem concedir un crèdit il·limitat a la transició i els seus protagonistes. Fins ara la confiança en la democràcia ha estat aclaparadorament majoritària. Després, han hagut de transcórrer 40 anys més per veure com la dignitat dels assassinats, empresonats, exiliats, torturats, espoliats, violentats.. per part d’uns generals colpistes, sediciosos i delinqüents, hagi estat mínimament desenterrada de les cunetes i de l’oblit. Per aquest camí d’espines i els resultats obtinguts, una espera massa llarga i gens exemplar. Per aconseguir la llibertat i l’autonomia vàrem acceptar una vergonyosa amnistia que ho feia amb els innocents que havien defensat la legalitat vigent i dels culpables que l’havien atropellat amb la vilesa de les falanges feixistes durant una interminable dictadura militar. Llavors amnistiant als innocents vàrem amnistiar els culpables. Els botxins de llavors i els seus hereus ho han tornat a fer. Uns representants del poble legalment elegits, després d’esgotar totes les vies de negociació per aconseguir justícia pels catalans i, en mandat del Parlament legalment constituït, varen iniciar el procés més democràtic que existeix. Votar per establir majories i minories. Votar per decidir. Colpejant els votants, empresonant innocents, exiliant valents, anorreant institucions, vilipendiant associacions, espoliant catalans, maltractant principis i burlant la llei, els culpables ofereixen amnistia pels innocents i desgraciadament pels culpables de colpejar, torturar, vilipendiar, espoliar, prevaricar i malversar contra un poble innocent. Quan per la força dels vots catalans un Parlament espanyol està obligat a aprovar la nova llei d’amnistia, aquesta és per als culpables i per als innocents. Com llavors, les excepcions són sempre per als innocents i les extensions pels culpables. Aquests dies som espectadors del terrible cost del crèdit ciutadà a una democràcia que no ho és i unes institucions que no ho mereixen. Jutges partidistes que exoneren els lladres de les eres i persegueixen als constructors de llibertats. Jutges que abans i ara són caçats en gravacions de claveguera. I uns polítics que hauran de demostrar molt més, per recuperar el crèdit ciutadà.