La mentida oficial

La mentida és utilitzada com eina de poder, perquè mentir constantment no té com a objectiu que ens creguem les mentides, sinó garantir que finalment ningú cregui en res, ni en ningú. Un poble que no pot distingir entre la veritat i la mentida tampoc pot distingir entre el bé i el mal. Acostumat a aquesta situació, un poble crèdul en la mentida oficial, impertorbable en la falsedat, eco de l’argumentari del laboratori de mentides, interessat en la seva única veritat, és un poble a mercè de la tirania d’uns pocs. Si els tirans són incompetents, corruptes, absoluts i dissoluts, denominador comú dels tirans, llavors ens troben en el regne de la incompetència. Desgraciadament en el regne de Felip VI. En la tornada del president Puigdemont, vàrem veure a una legió de mentiders professionals, amb moltes i diverses disfresses, que s’avesaven a propagar la mentida oficial. El president Puigdemont es va poder presentar a les eleccions al Parlament. Ho pot fer un delinqüent? Està clar que no. Centenars de milers de ciutadans de Catalunya varen elegir i concedir l’acta de diputat al president Puigdemont. Complint compromís i paraula va tornar a Catalunya i ho va fer com un lluitador obligat a usar els mètodes de la clandestinitat. Un regne en què no es respecten ni les eleccions populars, ni les votacions parlamentàries, ni les lleis en vigor, ni els pressupostos, ni els pactes.. El president Puigdemont va intentar anar al Parlament a defensar la seva posició política, els seus electors i un poble segrestat per l’imperi de la mentida. L’esperaven els nostres per detenir-lo, humiliar-lo, traslladar-lo a Madrid, empresonar-lo i, com es fa amb tots els lluitadors, desactivar-lo. El govern més progressista de la història, segons ells, i uns republicans de riota i vergonya es prestaren a treure’s del davant una veritat vivent i molesta. Si el podien detenir aquí, com és que no el poden detenir a Waterloo? Jo soc un dels milers de ciutadans estafats, però tinc clar que no pel president Puigdemont, sinó per unes institucions que m’obliguen a viure en el regne de la mentida i de l’incompliment. No em puc creure cap pacte del PSOE, quan encara no han complert el primer d’investidura. On és el català al Parlament Europeu? On és la democràcia?