La guerra bastarda

Shakespeare descrivia el valor bastard com el que porta els homes a enfrontar tota classe de perills i llançar-se cegament a la mort. S’identifica erròniament amb el valor i la professió de les armes. En realitat, és la màxima expressió de covardia i més en aquests temps on són els civils ostatges, víctimes i màrtirs d’una causa que alimenta les pitjors malifetes. Patton deia: “Mai un bastard ha guanyat una guerra morint per la seva pàtria. L’ha guanyat fent que altres pobres bastards morin per la seva.” L’exemple més bèstia és quan les brigades de Hamàs varen perpetrar l’atac terrorista, per aconseguir el martiri dels seus, en ares de crear un clima irrespirable en tot el món. Al darrere d’aquesta colla de desgraciats, covards i cruels terroristes, hi ha un país governat per aquells que en la teocràcia absoluta el governen en nom del seu Déu, al qual ningú anirà a preguntar si li sembla bé. Des de l’Iran s’han fomentat i armat unes faccions al voltant d’Israel, amb la clara intencionalitat de desestabilitzar tota la zona. No em deixo el finançament, perquè aquest no el fa l’Iran, sinó la injustificable aportació de fons europeus. Les armes i els mitjans dels terroristes de Hamàs les vàrem finançar tots nosaltres al permetre l’espúria desviació de fons de solidaritat a activitats injustificables. Hezbollah, Hamàs, els houthis d’Ansar Allah, entre molts altres, són els enemics de tots els règims democràtics, o no, de la zona. Al meu entendre, ho són de tots els règims democràtics del món, inclosa Espanya. Aquí sembla que no es pot ser d’esquerres sense condemnar Israel i donar suport a l’anomenat poble palestí. Estic convençut que donar suport econòmic, mediàtic i social a uns i altres és enviar gasolina contra casa nostra. Que ho preguntin a la Sra. Rahola, víctima dels estúpids defensors que fan tot el contrari del que proposen defendre. Que ho preguntin als libanesos, que els varen acollir com a refugiats, convertint-se en els dictadors de tot un país, que essent el més pròsper de la zona ha passat a ser una ruïna social i econòmica. Que ho preguntin a la noia que era mostrada nua pels carrers de Gaza com un trofeu de caça. El seu únic delicte va ser anar a una festa en defensa de la pau i la concòrdia.