Pell dura

Ens estan desplomant. Hom sap que en aquesta activitat no s’arranquen totes les plomes de cop. Seria difícil, escandalós i destruiria el producte. Ploma a ploma, sense pausa, amb constància i professionalitat delictiva, aconsegueixen que el dolor s’hagi convertit en costum i, pel que sembla, en addicta complaença. Es demostra per l’escassa influència electoral dels múltiples casos de corrupció política, econòmica i administrativa que afecten la vida pública espanyola. Anys enrere, aturaven i moderaven temporalment l’activitat corrupta, procurant la recuperació i renovació de les víctimes. Avui, sense dissimulació, l’exemplaritat es deixa en exclusiva als beats allunyats de la modernitat. Després de constatar com l’espoli públic més gran d’Europa, amb els ERO d’Andalusia, resti en la impunitat absoluta per defecte de forma judicial, ens mostra l’evidència d’un estat en putrefacció. En el Peter Pan i en la seva obra precedent El pajarito blanco de Barrie, la innocència ja era advertida quan la reina de les fades pregunta a un nen: “Per què soc reina?” “Per la gràcia de Déu”, assegura el sol·lícit súbdit. La reina sorneguera li respon: “Només faltaria, clar que sí, però no, ho soc perquè ho aparento.” Avui, en els temps de la informació en directe, hom pot constatar que des de la capitania de l’Estat se’ns mostra una punta de l’iceberg, que congela l’esperança de l’exemplaritat institucional. Som espectadors del vergonyós espectacle, en què el govern més progressista de la història no demostra la seva innocència, sinó que escup i vomita a tort i a dret la incontestable putrefacció dels altres. Em sorprèn tot l’enrenou sobre una càtedra que no ho era. Una vegada mostrada al gran públic, no és renovada per la Universitat que l’emparava, ni finançada pels seus patrocinadors. Una càtedra per La Transformación Social Competitiva que ensenyava com aconseguir els fons públics necessaris per a l’avantatge competitiu. Em deixa bocabadat el fet que empreses amb centenars d’assessors propis i externs, dirigits per la flor i nata de la saviesa comptable, paguin sumes milionàries per rebre ensenyança d’una no catedràtica, amb màgiques habilitats. Però el què em deixa esmaperdut i amb espetec de dents és que milions els segueixin votant.