El millor i el pitjor
No hi ha dubte que la tragèdia i el desastre de València mostra la millor i la pitjor cara de les persones. La natura desfermada adverteix dels efectes del canvi climàtic. Darrere aquesta realitat i les seves conseqüències, hi ha administracions i responsables directes. La culpabilitat és molt més àmplia, ja que afecta en diferent mesura a la totalitat de la població. Tot i que des de fa anys i diverses organitzacions lluito per evidenciar-ho i aquests articles en són mostra innegable, hem d’assumir responsabilitat col·lectiva. Algú va dir que la força no pot mai persuadir els homes, ja que només aconsegueix fer-los més hipòcrites. Sense admetre amb valentia i humilitat que ens haurem d’enfrontar a un canvi de cicle, on les individualitats no poden lluitar contra l’enorme força dels elements, repetirem com un malson situacions com aquestes i, potser, molt pitjors. Quan des d’una casa allunyada de les rieres i barrancs, veiem el carrer convertit en un riu, llavors constatem que quelcom més perillós està passant. Quan anem en un camió amb tecnologia futurista per una imponent autopista i de sobte, descobrim que el ferm cedeix, tot allò que ens regalava invulnerabilitat es converteix en la impotència de la nimietat. Llavors, quan passem a formar part de l’esborronadora llista de la tragèdia, ens agradaria que algú els digués als éssers estimats que esborrin les llàgrimes i les converteixin en exigència de millor gestió. Veient les imatges d’una residència amb els nostres pares i mares, sí, nostres, amb el fang fins a la cintura, vaig plorar de pena. Quan em vaig assabentar que alguns varen morir al no poder traslladar-los a un pis superior, el plor era de ràbia. I ara què? Ara, al dia següent escolto per la televisió el president de la Generalitat Valenciana parlar de diners i d’ajuts. No li sento demanar perdó per les greus negligències en la seva gestió. Estic segur que hauria d’enviar milers de cartes d’agraïment i meritòria consideració als ciutadans que, a risc de la vida, es varen esforçar individualment i col·lectiva a ajudar els seus veïns. I també, abans de dimitir, hauria d’enviar unes quantes cartes de destitució. Amb la tecnologia actual es poden fer manta actuacions per evitar o minimitzar aquests desastres.
