Demagògia en l’habitatge
S’organitzen grans manifestacions en favor de l’habitatge assequible per a tothom. Sovint liderades per aquells que durant anys i panys han renunciat a les seves obligacions. Assegurar el dret constitucional a l’habitatge és un deure de tot l’espectre polític. Ho és encara més per la multitud d’institucions que, governades per les esquerres, els progressistes, els servidors de les classes populars i rossinyols del populisme social, s’han compromès una i altra vegada a dotar tot ciutadà d’un habitatge digne i assequible. Els propietaris de pisos de lloguer saben millor que ningú la complexitat de gestionar-los. No és d’estranyar que moltes institucions, amb àmplies competències en habitatge, fugin com de la pesta de la gestió de l’habitatge social. Feina fuig. Molts dels meus estimats lectors es deuen preguntar per què hi ha tants propietaris que han cedit els seus pisos a lloguer turístic. L’explicació és tan senzilla com complexa. La gestió de l’habitatge turístic el realitzen empreses que asseguren rendibilitat, manteniment i absència de conflicte, a canvi d’un percentatge que els assegura viabilitat econòmica. El propietari prefereix obtenir el 60% d’alguna cosa que el 100% de res amb l’etern esglai de l’incert. Així els propietaris perden de vista els impagats, el vandalisme, el conflicte, el desnonament.. i la llarga llista de problemes que genera un pis de lloguer. És normal que passi això, perquè els llogaters pateixen totes les tensions d’un mercat de treball amb sous de misèria, exponencialment relacionats amb la situació social d’aquests. Quan una institució gestiona habitatge social, gestiona tots els problemes dels seus inquilins. La mala gestió d’aquestes bosses d’habitatge social fan empal·lidir el rei negre d’Orient. Són un escàndol, perquè quin partit d’esquerres posa ordre en un bloc d’habitatges social, on tothom coneix els drets i ningú les obligacions? Qui exigeix el pagament a aquells amb els quals no hi ha una relació comercial, sinó electoral? Regalar l’habitatge dels altres, burocratitzar la gestió del lloguer, impedir l’activitat econòmica, dimitir de l’obligació institucional.. són les premisses de la reina dels okupes, avui ni tan sols votada pels seus.