La bota mafiosa

Pels voltants de 1865 Edouard René Lefebvre de Laboulaye estava convençut que la vella Europa i la jove democràcia americana podien aprendre mútuament dels seus errors. En els darrers 70 anys França havia vist passar en un sospir monarques, directoris, repúbliques, emperadors i assemblees populars entre altres experiments. No era el final del malson, ja que encara faltava la Comuna de París. Als Estats Units, el president Lincoln havia estat assassinat després d’una guerra civil en què totes les barbaritats es perpetraren. Lefebvre va insinuar la idea de crear un símbol entre ambdues nacions que inspirés l’intercanvi polític. L’escultor Auguste Bartholdi havia tingut la idea de crear l’estàtua més gran del món com a culminació del canal de Suez de Lesseps. Aquest va rebutjar la proposta que hauria simbolitzat La llum del progrés a Àsia. Anys més tard, Bartholdi va replantejar la seva proposta inicial amb la creació d’una estàtua gegantina que simbolitzés la llibertat. Més que una estàtua, un far que il·luminés la humanitat. Els avatars de la construcció i el trasllat de l’Estàtua de França a l’Illa d’Ellis a New York són apassionants. La construcció per part dels Estats Units de la plataforma que havia de sostenir-la, també. En ambdues parts del projecte les aportacions populars varen ser claus en el finançament de l’obra colossal. Avui no és l’estàtua més gran del món, perquè altres l’han deixat enrere, però resta en les nostres retines com el símbol inequívoc d’un país d’oportunitats, que ho bressolava tot amb llibertat. Amb l’arribada de Trump a la presidència, un bany de realitat ens obre els ulls a una veritat de sempre. Amèrica primer. Les xarxes socials han popularitzat la imatge en què la famosa obra de Bartholdi agafa les maletes abandonant el país. El dibuix d’Edel Rodríguez a la portada de Der Spiegel encara és més gràfic. El so de les botes dels feixistes de tots els colors ressona pels carrers vora casa. I per damunt de tot, els mercaders sense ànima, que prenen a la força el que hauria de ser de tots. Són com a bons feixistes la sublimació mafiosa. A l’Edel l’amenacen per mostrar lliure opinió i obliden el cubà que va deixar casa per salvaguardar-se en la terra de les oportunitats.