La guerra bastarda

Fa uns mesos deia que Shakespeare descrivia el valor bastard com el que empeny els homes a enfrontar tota classe de perills fins la mort. No és sinònim de valentia, sinó la màxima expressió de covardia, perquè són els civils, ostatges, víctimes i màrtirs de la barbàrie absoluta. Deia que l’exemple més bèstia eren les brigades de Hamàs. L’atac terrorista contra Israel ha causat la ruïna del seu propi poble. Al darrere d’aquesta colla de desgraciats, covards i cruels terroristes hi ha un país governat per aquells que en la teocràcia absoluta el governen en nom del seu Déu, al qual ningú anirà a preguntar si li sembla bé aquesta massacre. Des de l’Iran s’han fomentat i armat unes faccions al voltant d’Israel, amb la clara intencionalitat de desestabilitzar tota la zona. Les armes i els mitjans dels terroristes de Hamàs les vàrem finançar tots nosaltres al permetre l’espúria desviació de fons de solidaritat a activitats injustificables. Hezbol·là, Hamàs, els Huthis d’Ansar Al·la, entre molts altres, són els enemics de tots els règims, democràtics o no, de la zona. Al meu entendre, ho són de tots els règims democràtics del món, inclosa Espanya. Una Espanya que governada per una colla de carallots encara es pensa que ser d’esquerres és posicionar-se en favor de les bèsties, tot i en contra d’unes altres bèsties. Aquí sembla que no es pot ser d’esquerres sense condemnar Israel i donar suport a l’anomenat poble palestí. Estic convençut que donar suport econòmic, mediàtic i social a uns i altres és enviar gasolina contra casa nostra. Llavors deia que ho preguntin a la Sra. Rahola, víctima dels estúpids defensors que fan tot el contrari del que proposen defendre. Que ho preguntin als libanesos que els varen acollir com a refugiats, convertint-se en els dictadors de tot el país, avui una ruïna social i econòmica. Que ho preguntin a la noia que era mostrada nua pels carrers de Gaza com un trofeu de caça. Que ho preguntin als ostatges mostrats com les bèsties d’un mercat. Que ho preguntin als sirians no afins, massacrats en les cunetes d’infaust record. I ara per fi, que ho preguntin als milers de gazians que es manifesten per deixar de ser màrtirs i també, si encara és possible, víctimes en mans de Hamàs i Netanyahu.