Illustracion

Pensar per

un madeish ei encara un exercici dangerós, s’ei que n’a deishat d’èster bèth còp, sustot en païsi en qué es drets e es libertats son acaçadi, mès tanben en contèxte dera societat globau de masses, ja avertida per Canetti e d’auti teorics qu’actualizen era teoria dera espirau deth silènci, en qué er individu nègue eth sòn pensament en mar de hons deth que se considère egemonic per pòur a èster significat. Dilhèu aguest ei eth prètz de víuer en societat, mès mercada encara per uns moments en qué en toti es lòcs vestim era madeisha ròba e escotam era madeisha musica. Eth pensament tostemp a estat ua aventura damb es sòns risqui sociaus e personaus, mès per açò ei de laudar iniciatives coma era reedicion des escrits de maduresa de Kant jos eth títol En defensa dera Illustracion, que resumís ena libertat, era igualtat e era independéncia deth ciutadan, orientada peth besonh de rason, e qu’a coïncidit damb era lectura deth libre Er esperit dera Illustracion, de Tzvetan Todorov, pògui dies abantes dera sua mòrt. Todorov centre eth projècte illustrat (malaguanhat e tanben encara per realizar, ambivalent de tota forma, racionalista e empirista ath viatge) en principis coma era emancipacion e era autonomia, eth laïcisme e era umanitat, era vertat e era universalitat, sense es quaus pòc compreneríem non sonque eth pensament contemporanèu, senon tanben era organizacion des societats democratiques. Principis toti eri tan damnatjadi aué: eth laïcisme dauant deth fanatisme; era umanitat dauant dera violéncia; era vertat dauant de çò qu’en diden ara era pòstvertat; era universalitat dauant eth tribalisme; e era autonomia e era emancipacion dauant dera omogeneïzacion e es sometiments de tota condicion.