Viua identitat

Aran a reivindicat un an mès er usatge dera sua lengua pròpria, er aranés, er occitan deth país, coma eth sòn principau drapèu d’identitat, conformada tanben pera cultura e es institucions d’autogovèrn. Aguesta reivindicacion ei possibla, com tostemp, per miei deth collectiu Lengua Viua, dera Fondacion Privada deth Musèu Etnologic (qu’acabe d’inaugurar, aguesta setmana, era exposicion sus era pagesia en Aran, coma mòstra d’ues arraïtz e uns valors, d’austeritat e vida senzilha, que non podem pas menspredar), damb era tradicionau corsa e eth posterior concèrt d’Aran per sa Lengua. En aguesti eveniments, fòrça vesins e vesies dera Val e des parçans der entorn e dera Occitània grana canten, dancen e hèn a valer era sua votz collectiva en intangible de quauquarren de comun que les amasse e les restaque de generacion en generacion e d’ençà de diuèrses procedéncies geografiques, sociaus, culturaus. Aguest ei er exit dera convocatòria e dera perviuença deth sentiment comun per ua singularitat que cau reconéisher e respectar, coma ua forma de diversitat e riquesa collectiva. Non dèishen d’èster preocupantes es donades dades a conéisher sus era pèrta d’usatge sociau der aranés, es darrèri dètz ans, mentre, totun, n’a creishut eth sòn coneishement liejut e escrit. Mès, hèstes com aguestes son reflèxe tanben d’aguest impuls compartit, de forma tan transversau, d’ençà d’opcions e opinions tan dispariones, per qu’aguesta identitat culturau e, per tant, tanben lingüistica, per qu’aguesta forma collectiva de plaçar-se en món, d’ençà dera libertat de cadun, pogue seguir viua, readaptada, reviscolada e incardinada ena societat globau, dubèrta ath devier deth paisatge, ara sobrietat des montanhes e des veus dera sua gent, en apropament ara estructura originau der èster.