Nau Pireneisme

Era montanha ei un espaci relevant, subergessent, qu’a determinat eth devier istoric, culturau e naturau des nòsti pòbles e contrades. Era descubèrta non sonque termau, senon, sustot, agrèsta e inospita des sòns tucs e vals per miei des exploradors deth sègle XIX, sustot, influïdi pes vicissituds der Esperit romantic, conquistador e totau, dèc lòc ath moviment pireneista. Mès ja abantes, a finaus deth sègle XVIII, eth viatjaire Ramond de Carbonnières suposèc un revulsiu definitiu damb era pujada ath Mont Perdut, dempús dera sua experiéncia pes Alps. Nòms coma Parrot, Tchihaatcheff, Franqueville, Tonnellé, Russell, Schrader, Lequetre, Reclus, Passet, Brulle, Latour, aué damb eth sòn parçan omonim, formen part dera cultura pireneista, en transméter es sentiments der òme dauant dera Natura (ena “poesia dera desolacion” d’aguestes “catedraus celèstes”, que mos entoren, segontes Russell) e convocar as interessadi pes montanhes de cap tàs sues aventures. Aquiu i trobauen era tranquillitat perduda entara renovacion der esperit. “Escalar e escríuer” ère era maxima de Beraldi. Talament coma aué mos la encomane, entre nosati, ena conferéncia inaugurau de Pyrenades (hestivau organizat peth Refugi Rosta), eth geograf Eduardo Martínez de Pisón, vertadèr pireneista contemporanèu e autor de trabalhs coma Cuadernos de Montaña o, era darrèra, La montaña y el arte, enciclopedica e plea d’erudicion. En aguest sègle XXI, damb eth torisme e era dubertura ath món des nòstes vals, Martínez de Pisón convide a recuperar era educacion e era cultura tà un nau Pireneisme, coma moviment de veneracion e respècte ara nòsta montanha, ath nòste paisatge, ara nòsta vida collectiva.