Metz

Ena epòca deth consumisme immediat e es relacions umanes fugaces, eth temps d’Auents se presente extemporanèu, pr’amor que, crestianament, aguesta ei ua sason de demora, de vesilha, d’atencion, meditacion e atencion a quauquarren mès gran, qu’ei encara per vier. Ei un temps pausat, de quate dimenjades de preparacion, de reflexion, d’ua escota activa, laguens d’ua actitud d’austèra esperança. Tanplan estonant, vertat? Mès ena anticipacion d’aguest temps, se participe dejà dera plenitud vitau. Tota ua leçon de vida, pr’amor que mos ensènhe qu’aguesta, era vida, non ei malaguanhada en dia a dia, senon qu’aquerís perspectiva laguens d’un orizon deth que ges a trobar-mos e interpèlle constantment, coma un pressentiment d’eternitat. Enguan, pendent aguesti dies, a transcendit era mòrt deth teològ Johann Baptist Metz, precursor dera teologia politica, disciple de Karl Rahner, un des grani dera teologia contemporanèa. Un autor que m’a acompanhat lèu lèu tostemp, ena pensada dera fe, d’ua fe activa, practica, comprometuda, que vèile, coma en aguest temps d’Auents, pr’amor qu’enten era espiritualitat crestiana coma fonamentaument politica, ei a díder, dubèrta as auti, dresvelhada, de “uelhs dubèrti”, coma era mistica qu’eth defenie, ena tradicion biblica dera alteritat, alièna ara volentat de podèr postmodèrna. E per açò, era oracion no ei entà dromir es consciéncies, senon qu’ei “un lòc de resisténcia, d’interrupcion”, contra era injustícia e era resignacion. De Metz ei era tan beròia expression de “demanar Diu a Diu”, en miei deth patiment, dera “memoria passionis” que supòse eth crestianisme, coma comunautat de relat e rebrembe deth patiment des auti, ena prefiguracion dera justícia messianica que reclame en ben des auti.