Claror

Ben merite era tardor totes es paraules de laudança de cada an. Mentre i age sasons, mès o mens diferenciades, poderam cantar era diversitat dera vida en aguestes latituds. Non ac pòden hèr atau en d’auti parçans.

Ath delà, i a quauquarren que semble qu’eth cambi climatic non mos poderà panar: qu’ei era lum de tardor, clara, nitida, pregona, coma es ombres que projècte, dempús deth rotinièr ostiu e era sua lum lorda e embromada. Ara qu’era tardor se banhe d’alendades heiredes d’iuèrn, ara qu’ei eth temps de retier-la ena memòria, dilhèu per ua tendéncia nostalgica e encara piri, decadenta, e d’aquiu aguesta passion estonanta pera tardoada, açò vò díder, peth dia cuert, mès pera claror mès beròia der an. Didie Ortega, mès favorable ara primauèra, qu’era claror significe “tranquilla possession espirituau, domèni sufisent dera nòsta consciéncia sus es imatges”, tan estivaus aguestes, per cèrt.

Eth filosòf la restacaue, e estacaue, damb eth concèpte, pr’amor qu’aguest ei “lum esbarricada sus es causes”, en dar-mos coneishement sus era realitat, en incrementar era vida e en daurir-se a ua porcion deth món. “Claretat non ei vida, mès ei era plenitud dera vida”, afirme en ua des sues mès beròies e ardones senténcies, pr’amor que, coma escriu en un aute lòc en tot rebrembar es paraules de Goethe, eth ei d’aqueri pensadors qu’aspiren a gésser dera escuretat de cap tara claror. Per contra, Emil Cioran vedie en Rembrandt eth mistèri dera demora dera escuretat, er amor pera tardor deth dia, ei a díder, quan se cògue eth solei, quan “era lum decline en òme e revestís era sua anma d’ombres”.

Ortega desire claror, era que tròbe a mancar en encastres coma er art, era sciéncia o era politica. Eth vò veir nèisher eth dia, pr’amor que “era filosofia ei hame de transparéncia e resòlta volentat de meddia”.