DELIN E DE LAN
Estonants
Era politica que viu deth miratge dera sobirania, sigue entà refortilhar-la o crear-ne ua de naua, ei reflèx dera concepcion immanenta deth món, a on tot volem que sigue controtlat. Era paradòxa ei que, mentre eth món daurís eth sòn camp de sentit, viuem en un regim d’immanéncia saturada, laguens d’un món barrat “de policia preventiva”, laguens d’ua “preson temporau” que sage d’exorcizar tota naua alteracion. Er Aute mos espante, e damb eth tanben eth dehòra politic: çò qu’i a mès enlà dera termièra, que se sage de barrar coma ua pòrta en miei deth camp, tanben se ve censurat pera filosofia que celèbre era immanéncia e consolide es confins.
Atau ven d’expressar-se era filosòfa Donatella Di Cesare en un libre interpellant, aperat Sus era vocacion politica dera filosofia, estudiosa dera alteritat, damb trabalhs coma Marranos, sus es judius convèrsi des regnes crestians, o Estrangèrs residents, sus era filosofia dera migracion. Di Cesare reempren era crida ara vegilha, ara alèrta, a dresvelhar-se dera escuretat, pròpria dera filosofia d’Heraclit, que mos convide a préner part dera claror deth dia damb eth vincle deth lògos ena polis. Mès, en aguesta immanéncia saturada, non èm pas ena net, senon que patim ua narcòsi de lum, tot eth dia, tota era setmana, an tot se sotmet a calcul, produccion e consum sense fin.
Per açò, era sua vò èster ua filosofia anarquica, sense principi ordenador; atopica, dehòra de lòc; perque non vò embarrar-se enes limits dera sobirania, senon qu’aspire ara sua vocacion metafisica, a anar mès enlà, pr’amor que non se conforme damb era ontologia, damb çò qu’i a; excentrica e portadora d’exofilia, perque campe mès enlà deth món fisic e empiric, a çò de dubèrt, extèrn, que, coma eth nòste existir, mos hè estonants ena pròpria pàtria.