Hobbes

Hobbes ei vengut tà Madrid. Thomas Hobbes, er autor de Leviatan o era matèria, forma e podèr d’ua republica eclesiastica e civil, qu’apareishec en 1651. Damb motiu dera trobada dera OTAN, Hobbes mos rebrembe qu’eth desir des òmes qu’aimen era libertat e eth domèni sus es auti ei eth suenh dera pròpria conservacion e, en ensem, “arténher ua vida mès armonica”.

Totun, siguec des prumèri grani pensadors en articular ua teoria politica modèrna, dera quau se neurís er actuau individualisme possessiu e era democràcia liberau, segontes Macpherson. Eth sègle XXI consèrve ua des maximes creacions dera modernitat, qu’ei er Estat, encara qu’en un moment de sobirania mès fèbla, mès ambigua, damb termières constantment secodides peth capitau globau e tanben pes fluxes migratòris, ath temps que les sage de delimitar, de contier, de controtlar, massa viatges en forma de tragèdia. Mentretant, persuten es guèrres, es injustícies, er hame, era explotacion de persones e recorsi, es menaces des Estats contra era integritat individuau e territoriau, que provòquen de retorn aqueri moviments en forma d’exiliats e refugiats.

Eth Leviatan ei herit, e per açò ara dilhèu ei mès dangerós, coma mos demòstre era Federacion Russa dempús dera queiguda dera URSS. Mos gèlen eth còr, per vigentes, es paraules de Hobbes: “Es pactes que non repòsen ena espasa non son mès que paraules, sense fòrça entà protegir ar òme, de cap manèra.” Hobbes hug dera ingenuïtat: “Es laci des paraules son massa fèbles entà contier era ambicion umana, era avarícia, era colèra e d’autes passions des òmes, s’aguesti non an pòur d’un podèr coercitiu.” Leviatan deven atau aqueth diu mortau que mos autrege seguretat e defensa, qu’en virtud deth sòn podèr e terror conforme “era volentat des òmes de cap tara patz e era ajuda mutua contra er enemic”.