Referents

Era vida collectiva, e personau, se neurís de referéncies que constitusissen er imaginari damb eth quau interpretam eth món. En pògues setmanes, mos an deishat bères personalitats, tan literàries coma academiques, que prenen part d’aguesta istòria culturau. Es articles deth sociològ Alain Touraine, per exemple, m’acompanhèren sustot pendent era epòca d’estudiant, per miei dera sua propòsta sociaudemocrata moderada, a compdar d’ua òbra centrada en estudi des moviments obrièrs e era critica dera modernitat.

Dempús apregondí en sòn trabalh publicat e d’ençà d’aguest descurbí coma eth naishement modèrn dera subjectivitat se base ena “volentat conscienta de constitusir era experiéncia individuau, mès tanben damb un arraïtzament ena tradicion comunitària”, en tot qu’ei autant gòi d’un madeish coma sotmetiment ara rason. E d’aquiu, era sua critica ath populisme postmodèrn, pr’amor qu’entenie eth subjècte coma nocion fèbla non tant basada en ua afirmacion centrau coma en un hilat de relacions entre compromís e liberacion, entre individu e collectivitat. Era desaparicion deth subjècte supòse era desaparicion dera societat.

Andues les sagèren es dictadors deth sègle XX, e qu’er escrivan Martin Amis, tanben mòrt hè pòc, descriuec en Koba eth terrible. Ací presente a Stalin coma aqueth que “hèc tot eth mau que poguec, en tot entregar-se en còs e anma a ua enterpresa de mòrt”. Era mòrt, era hame e era brutalitat son tanben es motius d’ua des literatures mès sauvatges e subergessentes dera nòsta epòca, era qu’escriuec eth discrèt Cormac McCarthy, damb libres coma Era carretèra o Meridian de sang, tan diferenta ara der assagista erudit Nuccio Ordine, defuntat abantes de recéber eth prèmi Princesa d’Astúries.

Eth melhor guerdon, a toti eri, ei seguir-les liegent.