Pereira

Er ostiu ei ua bona sason entà recuperar es lectures pendentes d’ua vida. Ua d’eres qu’ère tà jo, encara, era de Sosten Pereira. Un testimòni, d’Antonio Tabucchi, que se pòt considerar un classic contemporanèu, publicat en 1994, d’aguest escrivan italian encamardat de Portugal, especialista deth gran poèta pensador Fernando Pessoa.

Tabucchi seguís es vicissituds de Pereira, jornalista dera plana culturau deth diari Lisboa e admirador d’escrivans catolics coma Bernanos e Mauriac, d’ençà des sòns malurs restacadi damb eth còr e es sues teràpies sanadores, d’anma, còs e esperit, atau coma damb es coneishences de naues persones que hèn evolucionar eth personatge mentre incremente eth ritme dera narracion sustot ena darrèra part dera òbra. D’ua forma magistrau, er escrivan cree aguesta testimonianza damb era paraula precisa, en mens de dues centes planes, a on era istòria personau e era istòria collectiva des ans 30 deth passat sègle XX se crotzen e posssen a ua naua consciéncia comprometuda deth protagonista, enquia alavetz centrada en sòn unic interès literari, jos eth domèni d’un nau jo egemonic, segontes er especialista que le tracte. E sense solucion de continuïtat, què enes mies mans Salvo mi corazón, todo está bien, der autor colombian Héctor Abad, sus era istòria de mossen Luis Córdoba, un òme pòc suenhat damb dolences cardiaques tanben.

Era vida deth còr n’ei era d’aguest caperan, autant de brave, coma Pereira, lector tanben deth Journal d’un curé de campagne, de Bernanos, e tanben influït per ua metamorfòsi vitau, que mos explique un aute caperan, gran amic, dubèrt a condar-mos era sua vida autant d’interessanta. Ací es detalhs e es digressions abunden mès, pensi, mentre evòqui a un Pereira que ja non posqui desbrembar.