Eth món d’aué
Mès de miei món viu enguan diuèrsi procèssi electoraus, includits es auançadi comicis catalans, maugrat que damb intensitats democratiques fòrça variables. Euròpa, ua sòrta d’aparent oasi pr’amor dera sua democràcia e eth sòn benèster sociau, demore as pòrtes des eleccions de junh, en un entorn propèr damb guèrres en Gaza e Ucraïna. Dempús de decades de solatjament pacific, es sues autoritats son immèrses en compromís dera aperada autonomia estrategica dubèrta. Mentre i age païsi autoritaris que, coma Rússia, son diposadi a emplegar era fòrça e eth domèni coma unica forma de relacion exteriora, semble inevitable eth desplegament d’ua politica de defensa refortilhada. Se non n’i auesse pro, aguesta se pòt veir afeblida, en marc dera OTAN, en cas d’ua victòria de Trump enes Estats Units. Er expresident, fondador mondiau deth nau populisme d’extrema dreta, ja mos a avertit as europèus que comencem a espavilar-mos en aguesta matèria. Ath delà, China, er auta grana poténcia economica e comerciau, s’i prède mès, ena despena militara. Mentretant, eth moviment politic trumpista guanhe terrèn en un món contradictòri, damb talents de projectar toti es maus enes acorneradi de tostemp: migrants, hemnes e toti es collectius defenudi pera ideologia prògre. Era desaparicion deth món des seguretats d’ager que descriuie Stefan Zweig sus aquera epòca d’abantes dera Prumèra Guèrra Mondiau, ena sua Vièna pòc temptada pera politica, segontes conde, ressòne enes caricatures d’aué. Tanben en Euròpa s’i aporalhe eth ueu dera sèrp. Semble qu’eth Leviatan de Hobbes guanhe era partida, mès Kant pensaue qu’eth progrès dera umanitat entà çò de melhor, coma eth sòn fin morau, pòt trobar obstacles, mès jamès deth tot trencat. Aguesta ei era nòsta esperança.
