SEGRE

Creado:

Actualizado:

S’era vida ei sòni, era literatura ei un jòc d’illusions. Desvelhar-se ei alavetz morir. Per açò, mos cau der impuls dera illusion, qu’ei era que permet (super)víuer as personatges deth malaguanhat Paul Auster. Er autor nauaiorqués acabèc es sòns ans damb eth dò dera pèrta d’un hilh e ua arrehilha. Vint ans abantes, auie escrit Eth libre des illusions, a on er escrivan David Zimmer ven de pèrder ara hemna e as hilhs en un accident d’avion, e ocupe eth sòn temps, solet e isolat, damb eth sòn caractèr logicament intractable, ar estudi dera vida e òbra der enigmatic actor de cine mut Hector Mann, desapareishut en estonantes circonstàncies, apareishut per miei d’ua carta autant d’enigmatica, que cambie eth cors d’aguesta istòria d’istòries, ena estèla der aimat Cervantes. “Toti volem creir en çò d’impossible, supòsi, convençudi de que pòden succedir es miracles”, se ditz eth narrador. Zimmer, coma Auster, se trape non tant en Brooklyn, coma “en libre”, e eth libre ei en sòn cap. Auster descriu damb mestria eth devier d’un actor, qu’ei Arrés, protagonista de films qu’arrés non a vist, totun en un ven invedible, e qu’auràn d’èster destruïts en morir, a compdar d’ua biografia ambigua, de diuèrses versions, en miratge continu d’un relat que hè de çò d’extraordinari quauquarren que pren part dera vida vidanta, mentre se hique enes abismes dera condicion umana, jos era influéncia d’un aute escrivan admirat, coma Dostoievski. Zimmer recep tanben er encargue de revirar es memòries de Chateaubriand, que rebatie coma Memòries d’un mòrt. Era vida, era mòrt e es illusions, coma es istòries, se confonen e se crotzen mès enlà dera ficcion e era realitat, deth sòni e era illusion. Liéger Auster ei, coma ditz Zimmer, compréner qu’eth món ei ua illusion que cau reinventar cada dia.

Titulars del dia

* camp requerit
Subscriu-te a la newsletter de SEGRE
tracking