Eth sentiment dera montanha

Era montanha ei un des darrèri règnes dera libertat, aquiu a on er uman non a podut encara estiéner eth sòn domèni. Mès, coma quinsevolh libertat, aguesta ei condicionada, en aguest cas pera lei qu’era impòse de forma implacabla. Ei era lei dera montanha: d’acòrd damb es sues condicions meteorologiques, fisiques, tecniques. Aguesta libertat genère un sentiment, aperat per Eduardo Martínez de Pisón e Sebastián Álvaro, eth sentiment dera montanha, que dresvelhe era emocion dera escalada, testimoniat sustot a compdar des prumères expedicions en sègle XVIII. Totun, sotstitolen eth sòn trabalh coma duscents ans de soletat, pr’amor qu’ena soletat des montanhes, er uman ei mès conscient dera sua anma. Atau ac experimentèc Petrarca en pujar solet eth Mont Ventós, a on reposèc entà liéger es Confessions de Sant Agustin, gran descurbidor dera anma. “Aguestes montanhes ei eth mèn Aimat entà jo”, laudaue Sant Joan dera Crotz. Ac comprenie plan ben Gerard Olivé, qu’a deishat era vida ena cresta de Salenques, dempús de guanhar-la cada còp que i pujaue entà dromir en bivacs, des quaus s’auie convertit en un expèrt, coma auie compartit damb nosati ena presentacion d’un des sòns documentaus. Gerard ère un gran montanhaire, un bon tipe, senzilh, qu’auie vescut es sues particulares vicissituds de desamor e estrès. Coma er amic Sergi Mingote, mòrt tanben en aguesta sason, en tot baishar deth K2, auie decidit èster erós, pr’amor que trabalhaue entà gausir eth sòn gran luxe: pujar montanhes e hèr-i bivacs. Sabie qu’es herides der anma se guarissen ena montanha. Ère de besonh morir?, se pregunte César Pérez de Tudela, gran aimant dera exploracion solitària, en un recuellh de reflexions alpines. Non i cau morir, mès, segontes respon, era montanha hè possibla era elevacion morau e espirituau, pr’amor qu’er uman a de besonh auer ua vida mès plea, sénter era intensitat d’un món immens e pur entà completar era sua renovacion interior, que Gerard a artenhut entà tostemp.