De les Garrigues als Andes

Diumenge publicava aquí un paper titulat Del Sió al Carib, comentant la tesi de la catalanitat de Colom, que alguns erudits pretenen nascut a Tarroja de Segarra, a propòsit de l’intent –finalment frustrat, però per intentar que no quedi, així ens mantenen distrets, potser massa distrets i tot de l’objectiu principal, sovint a base de carallades– per part dels regidors barcelonins de la CUP, de retirar l’estàtua del cèlebre navegant al capdavall de la Rambla i substituir-la per algun representant dels indígenes americans, millor una representanta, posats a fer: suggereixo la índia Pocahontas. Doncs bé, aquell mateix matí es va escaure, i no em negaran que es tracti d’una bona coincidència, totalment fortuïta, que visitava el castell de l’Espluga Calba, per tal de prendre unes notes per a un Enllà (convé que m’hi esforci, ara que el suplement Lectura canviarà de format per fer-lo encara més atractiu), i a la recepció del monument em van sorprendre dues vitrines plenes de llibres que aborden justament la qüestió de l’origen del descobridor del Nou Món, una vintena de volums en total, començant pels estudis de Luís Ulloa i de Caius Parellada que citava en el meu text.

Encara no refet de la impressió, perquè tendeixo a creure en l’atzar però no tant com Paul Auster, per dir un nom, igual que si de sobte hagués entrat en una mena de dimensió desconeguda, vaig preguntar-li al guia per aquella presència bibliogràfica que m’havia deixat perplex. Em va respondre que el castell, de fet un casal gòtic fortificat, alberga un espai dedicat a la descoberta d’Amèrica i, en especial, a un dels seus protagonistes, fill de l’Espluga mateix, un tal Antoni Ferrer, cavaller de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que hauria acompanyat Colom en el seu segon viatge transoceànic, del 1493.

Posteriorment, aquell garriguenc aventurer, mariner de terra endins, continuaria prestant els seus serveis a la monarquia espanyola al llarg de 40 anys, “con persona, hacienda, armas y caballo”, tal com consigna un document de l’època, resseguint un continent encara en bona part ignot fins als Andes i el Río de la Plata. A banda dels volums esmentats, l’espai Antoni Ferrer conté plafons informatius, mapes antics, un globus terraqüi, una pedra gravada amb l’anell de Salomó i una espasa templera anomenada Estelona, que no Estelada, ai!