Germanes de lluny

El 9 de setembre passat, Castelló de la Plana acollia l’acte d’inici del seu agermanament amb Lleida, basat en uns vincles que es remunten a 1251, quan Jaume I atorgava, aquí dalt a la Suda, un privilegi de trasllat d’aquella població des de la muntanya a una planúria esdevinguda des d’aleshores comentari que acompanya el seu descriptiu topònim. Un cop ratificada la relació formal per la Paeria, els respectius municipis reforçaran els intercanvis culturals, esportius, econòmics i turístics. Lleida ja comptava amb altres urbs germanes. La gascona Foix per similars motius fonamentats en la història medieval. La italiana Ferrara en atenció a una compartida especialització fructícola, encara que hi podria haver tingut també alguna cosa a veure la condició comuna de víctimes de boires persistents, per la proximitat del riu Po en un cas i del Segre en l’altre, si bé personalment m’hauria fet més il·lusió una certa fraternitat espiritual amb la città on Giorgio Bassani va ambientar algunes de les seves delicades novel·les, en particular la melangiosa El jardí dels Finzi-Contini. En aquest context literari, tindria sentit que la capital del Segrià gaudís també de la germanor de Sant Quirze Safaja, en un sanatori de la qual va escriure quasi tots els seus poemes, va morir i està enterrat Màrius Torres, per la mateixa raó que Sòria està agermanada amb Cotlliure, relligades totes dues per la figura d’Antonio Machado. Llegia fa poc que també promouen un agermanament oficial entre Oliana i Oliena, la primera situada a l’Alt Urgell, la segona a l’illa de Sardenya. Intueixo en aquest enllaç no tan arguments històrics com toponímics, que podrien justificar igualment que s’aparellessin Granyena amb Grenyana, la Granadella amb Granyanella o la Panadella, Cabanabona amb Copacabana, la famosa platja carioca, etcètera. Amb tot, no és probable que l’etimologia d’Oliana i Oliena coincideixi. Oliana provindria d’Oleius, un prohom de la colònia romana origen de la vila actual, de la mateixa manera que Organyà derivaria d’Organius, si bé a internet he trobat que Oliana serveix de vegades per anomenar nenes angleses i el seu significat seria “arbre etern”. En fi, com no sigui el veterà exemplar que dóna nom a l’enlairada plaça del Lledoner, mirador de la bella ribera olianenca, tot i que he sentit a dir que darrerament està bastant pansit, el pobre.