La rosa als llavis

Transcorregudes un parell de setmanes, encara ressonen els ecos de l’impacte de l’aparició de Joana Ortega en una roda de premsa vestint una camiseta amb llegenda –una camiseta negra fashion guarnida de lluentors, de disseny italià i preu elevat, res a veure amb les camisetes propagandístiques exhibides en públic pels cupaires–, una peça molt extremada, com en deien abans, que l’expresidenta del Govern té a la venda en el show room o botiga moderna de roba bastant exclusiva que ha muntat a la part alta de Barcelona després d’abandonar la política activa. Dirty lips mood, es podia llegir sobre la pitrera de la dama esdevinguda per una estona dona anunci o dona aparador o maniquí dels productes que comercialitza, i que segons sembla es van exhaurir en un tres i no-res pel que fa a aquest article en concret, una frase al·lusiva a uns llavis bruts que admet tot un ventall d’interpretacions, des de les més verdes o picants a les més reivindicatives, en el sentit de protesta o d’autoafirmació de les conviccions pròpies, en tot cas referida, naturalment, als llavis de la boca: sense pèls a la llengua, a punt de renegar, amb ganes de dir (o potser fins i tot de fer) porcades... Insisteixo a puntualitzar, per si algú s’ha despistat o entretant n’ha perdut la memòria, que la senyora Ortega no és cap militant arrauxada de la CUP o d’això que ara anomenen els comuns, que sona més inofensiu que comunistes, sinó que tota la vida ha –o havia, potser això també queda molt enrere– professat una ideologia democratacristiana, que està vist que com a mínim aquí a Catalunya no sempre s’ha traduït en actituds personals morigerades o castes. Cristians de cintura per amunt i demòcrates de cintura per avall, s’acostumava a descriure’ls. Ara també demòcrates de melic cap a dalt, a jutjar per l’atreviment dels lemes que llueixen al tòrax, de moment encara no tatuats a la pell, almenys que se sàpiga, sinó estampats en una superfície tèxtil. Es veu que la camiseta en qüestió forma part d’una sèrie que presenta altres alternatives cal·ligràfiques, com ara Star of night, Bring the light, Poison of rose o bé Rebel. La que més m’ha agradat, i que admeto estar disposat a portar-la, si algú me la regala, és la que resa Collect moments, not things. Tot seguit anava a explicar per quin motiu, però com que se m’ha acabat l’espai ho faré el pròxim dia.