Quatre toros, quatre

Tenint en compte que el Tribunal Constitucional defensa a capa i espasa –mai millor dit– la tauromàquia a Catalunya, en tant que expressió cultural, no sé fins a quin punt a Lleida ens hauríem de sentir uns incultes, a banda de mals espanyols, atès que la nostra ciutat deu ser l’única de tot el regne que mai ha disposat d’una plaça de toros estable. A veure si, aprofitant que tenen mà a la Casa Gran, els paers ciudadanos surten ara amb la pretensió de construir-ne una. Si, per allò del joc de majories i contrapartides, al final no hi hagués cap més remei que cedir al seu caprici, proposaria que el nou coso fos habilitat a la plaça de Sant Joan, on ja s’havien celebrat segles enrere curses de braus improvisades, perquè potser seria la manera de deixar altre cop llis i sense destorbs arquitectònics aquell cèntric espai. En fi, que tornen els toros a terres catalanes, fruit d’una nova imposició nacionalista judicial, i al pas que anem aviat tornarà la Guàrdia Civil (ai, perdó, si em fa l’efecte que encara no havia marxat).

L’amic Joan Farré, director de l’Arxiu Històric de Lleida, em feia arribar fa uns mesos la fotocòpia d’un curiós ofici del Comisario Jefe de Lérida informant l’Excelentísimo Señor Gobernador Civil de esta Provincia d’uns incidents produïts el dia abans, 14 de setembre de 1947, en el transcurs d’una corrida a la placeta provisional aixecada al capdamunt de l’avinguda Prat de la Riba, aleshores General Mola.

Es veu que, al descarregar-lo de la camioneta, l’animal que havia de ser “lidiado en cuarto y a la vez último lugar”, frase que dóna entenent que la sessió no consistia a matar sis exemplars banyuts, com sol succeir en les grans ocasions, sinó tan sols quatre, va aprofitar un forat al caixó de fusta que duia al “corralillo” per sortir corrent camps a través –en aquell temps, tot aquell entorn no estava encara gaire urbanitzat–, en direcció a la carretera d’Osca, on va ser objecte d’una persecució per part de les forces de l’ordre, “consiguiendo darle alcance y muerte a la altura del paso a nivel”, cap a l’actual cruïlla amb passeig de Ronda. En la seva escapada, el fugitiu “volteó diversas personas”, sense que causés cap altra desgràcia que unes lesions de poca gravetat a un nen de sis anys que va haver de ser atès a la Casa de Socors. “Dios guarde a V.E. muchos años”, finalitza l’escrit.