Ciutat d'estrelles i costelles

Tornava l’altre vespre amb les meves filles d’Alpicat de veure La la land (La ciudad de las estrellas) i vam aturar-nos a sopar al Ribs, un nou restaurant de genuí menjar americà –encara que ho sembli, això de menjar americà no és estrictament un oxímoron– situat vora el bowling, entremig del Burger King i el McDonald’s. L’especialitat de la casa són les costelles de vedella amb salsa barbacoa que donen nom a l’establiment. També s’hi poden degustar altres referències d’una carta que assegura reflectir “l’essència d’Amèrica”, en concret de l’estat de Texas: nachos, sandvitxos d’uns quants pisos, rollers (entrepans enrotllats), amanida Cèsar, patates amb formatge fos i talls de bacon per damunt, enormes hamburgueses coronades per una bandereta de les barres i les estrelles... Tant la carta com la resta d’informacions estan escrites en anglès i traduïdes només al castellà, com si el català no existís (em dóna la gana de presumir que quan aquesta qüestió depenia de mi això no hauria succeït, perquè ara fa dotze anys vaig aconseguir que tots els negocis d’hostaleria de la ciutat presentessin les cartes de plats i els altres documents exposats al públic en la nostra llengua). El local aspira a representar el tipisme propi del Far West recreat en tantes pel·lícules, com una mena de saloon de fusta i aire rústic. Just traspassada la porta, una moto tipus Harley-Davidson. A les parets, vastes pantalles planes emetent un partit de futbol, però no el que juguen allà sinó el d’aquí, que ells anomenen soccer. Asseguts a taula, a través de les vidrieres es poden llegir diversos topònims de ciutats texanes com Amarillo o Huston als para-sols de la terrassa exterior i la M groga gegantina del McDonald’s veí. Tens la impressió que, si et poses dempeus, en comptes del perfil il·luminat de la Seu Vella albiraràs el blanc portal fortificat de l’Alamo, com si això no fos Lleida sinó San Antonio. Abans de les costelles, ens van servir uns Lone Star eggs. Es tracta d’uns ous ferrats sobre un llit de rodanxes de patata fregides amb salsa de formatge i un toc de julivert, que deuen la denominació a l’estrella solitària de la bandera de Texas. Per aquí també se’n veu alguna, de bandera amb estrella, si bé de moment –que jo sàpiga– encara no designa cap plat, perquè diria que els ous estrellats no tenen res a veure amb l’estelada.