Receptes radiades

Tot i haver-se jubilat fa ja uns anys de les obligacions laborals com a cuiner, cloent un brillant període de quasi tres dècades al capdavant de l’enyorat restaurant Cal Morell de Balaguer, l’amic Josep Maria Morell segueix tan actiu com de costum, suposo que tant per causa de la seva naturalesa inquieta com d’una poderosa vocació que el manté sempre d’una forma o altra al peu del fogó, dedicat ara a tasques divulgatives, per mitjà de conferències, articles de premsa, intervencions televisives o radiofòniques i llibres de receptes, com el que li acaba d’editar Pagès, titulat La cuina dels dijous, que conjumina precisament els dos darrers apartats: programes de ràdio i literatura gastronòmica. Aquest fill il·lustre d’Alfarràs i balaguerí adoptiu ha estat moltes temporades narrant a través de les ones hertzianes els secrets de la bona cuina, de primer a Ràdio Tàrrega, més tard a Ràdio Balaguer, normalment en dijous, tot just el dia en què la tradició estipula que les cases de menjars incloguin paella d’arròs al menú. Dijous, doncs, paella i ràdio. Una simbiosi atractiva, que obre la gana. Igual que el volum referit, integrat per dos centenars de receptes a l’abast de la majoria dels cuiners domèstics –però útil també als professionals–, des dels entrants freds i calents a les postres, passant per peixos i carns. Es tracta de plats elaborats amb productes bastant bàsics i econòmics, adquiribles en qualsevol botiga o supermercat. Amb l’al·licient afegit que Morell no es limita en els seus receptaris a enumerar els ingredients i els successius passos de la preparació, a banda d’alguns detalls tècnics com ara el temps de cocció o repòs i el preu estimat per comensal, sinó que acostuma a revelar trucs de l’ofici i altres recomanacions pràctiques que no solen aparèixer en aquesta classe de textos i que faciliten l’èxit del resultat final.

El xef Morell tenia ja publicats una tretzena de títols, la major part dels quals autèntics best sellers objecte de nombroses reedicions, però aquest, que estic segur que no serà pas l’últim, esdevé una mena d’antologia o compendi, amb la particularitat abans apuntada que no aplega receptes escrites sinó parlades, confegides no pas pensant en la seva plasmació en un paper en blanc sinó per ser recitades davant d’un micròfon, raó per la qual semblen encara més vives, expressives i didàctiques.