Combregar amb rodes de camió

Tant d’enrenou mediàtic amb foto de grup perquè dilluns el ministre inaugurava només sis quilòmetres, que feia ja setmanes que estaven a punt, d’una A-14 batejada com a Autovia de la Ribagorza, així en castellà, com si la projectada carretera de quatre carrils amb destinació a Tolosa de Llenguadoc no hagués de discórrer la totalitat del trajecte fins al túnel de Vielha i les fonts de la Noguera Ribagorçana per territori catalanoparlant, ni que es tractés d’un regal d’uns governants magnànims, en realitat una almoina, quan de fet la paguem de sobres amb els nostres impostos, i tot el rebombori de la suposada gran notícia emmudit de sobte, que ja és mala sort, per un accident mortal a l’N-240 que es cobrava les víctimes números 30 i 31 dels últims vuit anys en aquella ruta criminal: dues joves veïnes justament de Tolosa que viatjaven a Port Aventura i potser no feia ni vint minuts que havien passat pel tram d’autovia acabat d’obrir.

Això que Madrid ens fa en l’àmbit de les infraestructures –i en tants d’altres– no té nom. Bé, sí que en té: Ribagorza. Amb zeta. Vull dir que és una vergonya i un escàndol, per més que molts catalans partidaris de seguir combregant amb la roda de molí de l’espanyolitat s’esforcin a treure’n ferro i veure el vas mig ple, quan el líquid amb prou feines n’omple el cul. Dies enrere, el senyor Rajoy anunciava un nou pla per invertir 5.000 milions en vies públiques, cap de les quals prevista de moment a Catalunya. Per a què, si la meitat dels seus habitants s’hi resignen o almenys no semblen voler prendre cap (auto)determinació per impedir una presa de pèl tan descarada?

La necessitat de desdoblar l’N-240, o almenys alliberar el peatge de l’AP-2, ja fa temps que clama al cel. Més de 10.000 vehicles diaris, una cinquena part dels quals, pesats. Pesadíssims. Llargues corrues de tràilers, una incomprensible limitació de velocitat a 90, un radar malparit a mitja recta de 3 quilòmetres i massa vegades algun deu rodes sense càrrega apegat darrere del teu cotxe pressionant perquè acceleris, a risc d’acabar multat. Una situació en què em trobo sovint –hi circulo un parell de cops per setmana– i que em recorda aquella primera pel·lícula de Spielberg titulada El diablo sobre ruedas, en què un perplex automobilista és empaitat tota l’estona per un camió cisterna conduit per un psicòpata.