Preguntes amb resposta

Acostumo a engiponar i remetre a la redacció aquests papers un parell o tres de dies abans que vostès el puguin llegir aquí, però dimarts havien convocat una “aturada general” i tenia previst d’afegir-me a l’acció de protesta, encara que fos a títol testimonial, perquè no comptava que ningú vingués a casa per comprovar si estava treballant o feia l’esquirol, així que vaig haver d’anticipar l’escriptura i la tramesa (també en atenció a les possibles intencions vaguistes dels companys del diari encarregats de corregir i ajustar el text) a la tarda de dilluns, un avançament que deixava un lapse excessiu fins a la data de publicació, avui dijous, sobretot tenint en compte la celeritat amb què se succeeixen les notícies els darrers temps. Així que vaig creure oportú, incapaç d’aventurar cap pronòstic de caràcter polític més enllà de les hores immediates, i commocionat encara pels esdeveniments de la vigília, el diumenge del referèndum que segons la premsa i els partits de Madrid no s’havia celebrat, tot i que al final ens comptàvem per milions els catalans que havíem acudit a les urnes, a desgrat de les porres, de limitar el meu escrit a formular unes quantes preguntes senzilles, de les denominades retòriques, perquè no requereixen contestació.

És Espanya una democràcia? És Catalunya un país ocupat? Quants dits té una noia en una mà perquè els pugui trencar un sàdic amb uniforme, en comptes de posar-hi anells? Per què pegaven amb tantes ganes, amb tanta ràbia, amb tanta brutalitat? Només complien ordres o és que són així de mena? I per què somreien, mentrestant? Com és que un somriure pot fer tanta por? Per què ens odien tant, si els mantenim? No seran pas tan estúpids com per matar la seva particular gallina dels ous d’or? Li explicarà també Coscubiela al seu fill Daniel el que va passar de debò l’1-O, no aquella seva personal versió en un tuit en què situava al mateix nivell de responsabilitat moral la iniciativa de la Generalitat i la repressió salvatge de l’Estat? I la paella que havia de fer Iceta en lloc d’anar a votar, li va sortir bona? Més que no pas la fideuà que s’anaven a menjar a Aiguaviva quan hi van irrompre els robocops amb gasos lacrimògens, tot i estar ple de canalla? Pot ser que hi escampessin gas pebre per compensar que els fideus havien quedat una mica insípids? Resumint: qui vol seguir sent espanyol?