Cafè irlandès

Segons enquestes recents, Cs podria guanyar unes eleccions estatals. Que Pompeu Fabra ens agafi confessats! Un partit espanyolista, i en conseqüència anticatalà, perquè la realitat no és com un bolero en què es poden estimar dues nacions alhora i no estar boig, s’entén dues nacions una de les quals considera l’altra un membre inseparable del propi cos, una possessió, de fet una colònia, com en el cas que ens ocupa, mai més ben emprat el verb ocupar, almenys si donem per bona la definició del mateix Fabra al seu diccionari de nacionalista com a persona que vol la unitat i la independència de la seva nació, un concepte que fa incompatible la doble adscripció de català i espanyol.

No importa, deuen pensar els enquestats, que la seva opció electoral preferida no hagi presentat uns números clars al Tribunal de Cuentas i hores d’ara subsisteixin dubtes, per no dir sospites, sobre el finançament de la campanya multimilionària d’Inés Arrimadas en els passats comicis. Segons un diputat lleidatà de la formació, Jorge Soler, abans Jordi, en declaracions a TV3 que van causar no només incredulitat sinó hilaritat, les misses de la miss de la política catalana actual han sortit de fer economies en la gestió del partit, com ara estalviant en cafès.

El senyor Soler, que és metge, probablement està al corrent dels darrers estudis sobre els efectes favorables en l’organisme de prendre un ristretto o un tallat o un capuccino o fins i tot un irlandès (per cert, recordo que alguns seus correligionaris han amenaçat de “muntar un Ulster” a Catalunya, en el sentit de fomentar aquí una divisió entre comunitats enfrontades com a Irlanda del Nord: de moment ja s’han inventat la Tabàrnia dels trons). Així que les tres o quatre tasses diàries de líquid negre que fins fa poc tothom creia nocives, ara resulta que són oli en un llum, per a determinades funcions corporals. L’actriu Gwyneth Paltrow propugna que ens l’administrem per via rectal, en forma de lavativa. En fi, em sabria greu que, per poder dedicar el referit estalvi a penjar cartells de la seva fotogènica candidata o enviar paperetes de vot a domicili, els d’Albert Rivera (no confondre amb Primo de Rivera, tot i que costa) es veiessin privats dels beneficis de la cafeïna per a la seva salut. Ni tan sols a uns nacionalistes abrandats com ells, la pàtria no els pot exigir un sacrifici tan gran.