152, 153, 154, 156, 157...

Fa l’efecte que els canonges de Lleida no només tenen problemes amb les cigonyes. Els llaços grocs també els causen maldecaps. Diversos fidels de pell fina i espanyolitat gruixuda s’han queixat dels lligats a les reixes de la catedral en senyal de protesta. Que protestin no significa que siguin protestants. De fet, tant Junqueras com Forn –i crec que Sànchez, no sé si Cuixart– són catòlics practicants. Costa d’entendre que els símbols que en reclamen la llibertat siguin foragitats de la casa de Déu. També Jesucrist va acabar a la creu en aplicació de la legalitat vigent, en una demostració que les lleis humanes no sempre s’adeqüen a les divines, per més que molts s’obstinin a veure la constitució com una mena de taula dels deu manaments, igualment sagrada i inqüestionable. No cal que els responsables de la diòcesi canviïn el Tiguan blanc del bisbe per un de groc (descobrir com monsenyor Giménez el conduïa en persona, sortint del palau episcopal, em va confirmar l’aggiornamento de l’Església, si més no en l’àmbit terrenal de l’automoció: molt millor aquest elegant tot terreny Volkswagen que el papa mòbil), però sí que seria d’agrair una mica més d’empatia de la jerarquia clerical cap als presos polítics. Que no són presos polítics, objectaran alguns, moguts per un esperit poc cristià i una mala consciència sobre la qüestió que es resisteixen a admetre, igual que els passa als pretesos intel·lectuals d’esquerres espanyols, en tot cas polítics presos, com si l’ordre dels factors alterés gaire el producte. Si així dormen més tranquils...

Parlant de dormir, i de l’al·lèrgia que als intolerants els provoca el color groc i qualsevol esment a la repressió, resulta que s’ha desencadenat a les xarxes socials una campanya de desprestigi contra l’hotel Pessets de Sort per haver anunciat que canviava el número de l’habitació 155. D’altres establiments hostalers i comercials han estat ja objecte d’atacs de ràbia pel mateix motiu i la resposta popular ha sigut just la contrària de la pretesa pels fanàtics. En el cas del Pessets, les mostres de solidaritat no seran gens forçades, vull dir que a bodes em convides, perquè es tracta d’un bon hotel en què es menja de primera. Per exemple, aquell sensacional arròs Pepe Pla amb carreretes, que deu el nom al metge pallarès gastrònom i lletraferit que se’n va inventar la recepta.